(Surt.)
Sor Elena: (desde la porta de la esquerra.) Per aquí. Entréu.
Pare Joan: Veníu.
#### Escena III
(Pare Joan, Sergi, Alexis, Matheu y alguns altres. Sor Elena atravessa
la escena y se'n va per ahont ha sortit Sor María. Després ab altras
monjas tornarán á guaytar per la porta de la esquerra.)
Sergi: Voldríam veure á Andrónica.
Pare Joan: Be. Y qui sou?
Sergi: Nosaltres eram ahir prop de Nicéfor, y ella ens va salvar la
vida.
Alexis: Y ara'l poble sobretot y tothom á ella s'estima.
Pare Joan: Ah, sí! Si es una santa!
Matheu: (á Alexis.) Veus?
Alexis: No, un ángel.
Sergi: Ni un ángel ni una santa. Es una dona, (Remors.) ho torno á dir:
sino que val més ella que'ls homes junts. Si tot es hermosura. Hont es?
Veníu, companys, qu'hem de parlarli.
Pare Joan: (aturantlos.) Pero per qué?
Sergi: Diu que per qué?! Per dirli per aquets y tothom, aixó: Que'l
poble us vol per Emperant, y vol que caygui aqueix mal home que per tots
es lepra. Aixís: que us adorém, y per compláureos, si ho manéu, de
genolls la vida tota ens hi estarém ab goig, posant los llavis en la
pols que petjéu, y nostra vida us la entreguém, Andrónica, prenéula. Mes
monja no heu de ser: si ara us feu monja robéu lo que no es vostre: la
vostra ánima qu'es l'ánima del poble! Aném á dirli.
Alexis: Aném, companys.
Matheu y altres: Aném, aném. Depressa.
Pare Joan: Aturéuvos.
Sergi: (á Sor María, Sor Elena y altras monjas que s'están á la porta
de la esquerra.) Ahont es. Aqueixas donas ho saben prou.
Sor Elena: (espantada.) Pare Joan!
Sor María: (id..) Aussili!
Pare Joan: (contenint al poble que avansa cap á la porta ahont son las
monjas.) Per caritat!
Sergi: (á Pare Joan, aturantse.) Qué ploran! Feu com ella tinguéu pit y
servíu d'alguna cosa.
(Fugen per la porta de la esquerra las monjas espantadas.)
Pare Joan: Oh quins crits aquí dins!
Alexis: (volent avansar.) Ningú'ns aturi. Aném!