Nicéfor: (apart.) (Ah, no puch!... Caych!...)

(Sostenintse en un moble.)

Heráclias: (sarcástich.) Lo gran, l'excels, que mana als elements y als

homes!

(Rihent.)

Nicéfor: Oh, no: bolva soch y res més! No tinch coratje;'m manca sanch

á las venas! Deu, quanta miseria!

Heráclias: Y á aqueix cuch de la nit, á aqueixa dona no la veurás

maymés!

Nicéfor: (ab certa energía.) Aixó si, encara que hi vagi arrossegant,

aniré ahont siga!

Heráclias: Maymés!

Nicéfor: Si la veuré!

Heráclias: Malvat!

Nicéfor: Sí, sempre, ho haig de dir! La veuré!

Heráclias: (anant cap á n'ell, amenassant.) Vil!

Nicéfor: Sí!

Heráclias: Donchs ara tú has decretat sa mort!

Nicéfor: (ab coratje creixent.) Ah, no!

Heráclias: Eixa dona jo us la daré: mes erta, blanca, freda un nus al

coll, botent, sanguejant, morta!

Nicéfor: Oh tigre! Oh Satanás! Oh Judas, Judas! Jo't mataré! (Riu

Heráclias.) Jo't mataré! Si gosas á tocar ni un cabell á aqueixa santa

jo't treuré'ls ulls; t'arrencaré la llengua y'l cor y las entranyas

ab las unglas! Contra ella tú?! Ni llamps del cel, ni onas dressantse

fins al sol, ni Deu podrían! Jo la defenso, jo. Jo la defenso; y mira

si't tinch por, que ara t'escupo!

Heráclias: Ah, contra tú!

(Anant cap á n'ell cech de rabia.)

Nicéfor: (esperantlo seré.) Aquí'm tens! No'm moch! Au! Vina!

Heráclias: (aturantse ab por.) Mal agrahit! Pitjor qu'esclau!

Nicéfor: (amenassant.) Acóstat!

#### Escena VI

(Nicéfor, Heráclias, Gelassi, Demetri, Theófil, abat de Sant Thimur,

Livani, Nikelas y altres caballers.)

Theófil: Porto novas del poble.

Heráclias: (satisfet.) Ah,'l poble es ara vora'l portal, voltat dels

meus, Nicéfor! Escoltéu, ja no crida.

(Al acabarho de dir se comensa á sentir remor del poble que va venint.)

Nicéfor: (esperansat.) Oh,'l poble!

Heráclias: (estranyat.) El poble?!

Gelassi: Es que torna altre cop...

Heráclias: (ab angoixa. Va cap á la finestra.) Cóm torna?!

Nicéfor: (acostantse un xich á la finestra.) Venen. Venen.

Heráclias: Qué passa?!

Theófil: Els nostres fugen!

(Los caballers parlan entre ells.)

Heráclias: (veyentho per la finestra. Ab rabia.) Fugen los nostres cap

aquí!

Nicéfor: (ab alegría.) Fugen del poble que'ls persegueix.

Heráclias: Oh Deu! Y portan armas!

Demetri: (entrant ab altres caballers.) Senyor: lo poble armat!

Heráclias: Oh quina ira!

Demetri: Han desarmat als nostres que'ls voltavan.

Heráclias: Cóm no'ls han tret al camp?

Poble: (al lluny.) Que visca Andrónica!

Nicéfor: (á mitja veu.) Ella, sí, ella! El poble! El poble! Visca!

Heráclias: Si cridan contra vos! Tanquéu las portas! Lluytan vora'l

Palau! Coratje! Anémhi!

(Surt ab tots los caballers menos Nikelas.)

Nicéfor: Nikelas: ets ben meu?

Nikelas: Oh, sí!

Nicéfor: Donchs mata á Heráclias en la brega!

Nikelas: Senyor!...

Nicéfor: (abrassantlo.) Vina: jo t'abrasso!

Nikelas: Qué feu!

Nicéfor: Sálvam!

Nikelas: (resolt.) Soch vostre!

Nicéfor: (ha sortit Nikelas.) Ara sens ell, Andrónica!

Abat:(entrant.) Escoltéume, Senyor: cal que s'entregui ja la vila!

Nicéfor: No, que ara triomfaré!

Abat: Vos, may!

Nicéfor: Servíume: anéu al monastir ahont es Andrónica y que'm vinga á

salvar. Depressa!

Andrónica · 第 6 / 17 题