(Sostenintse en un moble.)
Heráclias: (sarcástich.) Lo gran, l'excels, que mana als elements y als
homes!
(Rihent.)
Nicéfor: Oh, no: bolva soch y res més! No tinch coratje;'m manca sanch
á las venas! Deu, quanta miseria!
Heráclias: Y á aqueix cuch de la nit, á aqueixa dona no la veurás
maymés!
Nicéfor: (ab certa energía.) Aixó si, encara que hi vagi arrossegant,
aniré ahont siga!
Heráclias: Maymés!
Nicéfor: Si la veuré!
Heráclias: Malvat!
Nicéfor: Sí, sempre, ho haig de dir! La veuré!
Heráclias: (anant cap á n'ell, amenassant.) Vil!
Nicéfor: Sí!
Heráclias: Donchs ara tú has decretat sa mort!
Nicéfor: (ab coratje creixent.) Ah, no!
Heráclias: Eixa dona jo us la daré: mes erta, blanca, freda un nus al
coll, botent, sanguejant, morta!
Nicéfor: Oh tigre! Oh Satanás! Oh Judas, Judas! Jo't mataré! (Riu
Heráclias.) Jo't mataré! Si gosas á tocar ni un cabell á aqueixa santa
jo't treuré'ls ulls; t'arrencaré la llengua y'l cor y las entranyas
ab las unglas! Contra ella tú?! Ni llamps del cel, ni onas dressantse
fins al sol, ni Deu podrían! Jo la defenso, jo. Jo la defenso; y mira
si't tinch por, que ara t'escupo!
Heráclias: Ah, contra tú!
(Anant cap á n'ell cech de rabia.)
Nicéfor: (esperantlo seré.) Aquí'm tens! No'm moch! Au! Vina!
Heráclias: (aturantse ab por.) Mal agrahit! Pitjor qu'esclau!
Nicéfor: (amenassant.) Acóstat!
#### Escena VI
(Nicéfor, Heráclias, Gelassi, Demetri, Theófil, abat de Sant Thimur,
Livani, Nikelas y altres caballers.)
Theófil: Porto novas del poble.
Heráclias: (satisfet.) Ah,'l poble es ara vora'l portal, voltat dels
meus, Nicéfor! Escoltéu, ja no crida.
(Al acabarho de dir se comensa á sentir remor del poble que va venint.)
Nicéfor: (esperansat.) Oh,'l poble!
Heráclias: (estranyat.) El poble?!
Gelassi: Es que torna altre cop...
Heráclias: (ab angoixa. Va cap á la finestra.) Cóm torna?!
Nicéfor: (acostantse un xich á la finestra.) Venen. Venen.
Heráclias: Qué passa?!
Theófil: Els nostres fugen!
(Los caballers parlan entre ells.)
Heráclias: (veyentho per la finestra. Ab rabia.) Fugen los nostres cap
aquí!
Nicéfor: (ab alegría.) Fugen del poble que'ls persegueix.
Heráclias: Oh Deu! Y portan armas!
Demetri: (entrant ab altres caballers.) Senyor: lo poble armat!
Heráclias: Oh quina ira!
Demetri: Han desarmat als nostres que'ls voltavan.
Heráclias: Cóm no'ls han tret al camp?
Poble: (al lluny.) Que visca Andrónica!
Nicéfor: (á mitja veu.) Ella, sí, ella! El poble! El poble! Visca!
Heráclias: Si cridan contra vos! Tanquéu las portas! Lluytan vora'l
Palau! Coratje! Anémhi!
(Surt ab tots los caballers menos Nikelas.)
Nicéfor: Nikelas: ets ben meu?
Nikelas: Oh, sí!
Nicéfor: Donchs mata á Heráclias en la brega!
Nikelas: Senyor!...
Nicéfor: (abrassantlo.) Vina: jo t'abrasso!
Nikelas: Qué feu!
Nicéfor: Sálvam!
Nikelas: (resolt.) Soch vostre!
Nicéfor: (ha sortit Nikelas.) Ara sens ell, Andrónica!
Abat:(entrant.) Escoltéume, Senyor: cal que s'entregui ja la vila!
Nicéfor: No, que ara triomfaré!
Abat: Vos, may!
Nicéfor: Servíume: anéu al monastir ahont es Andrónica y que'm vinga á
salvar. Depressa!