Anéu! Tots fora!
#### Escena IV
(Nicéfor, Heráclias, l'Abat de Sant Thimur, Livani, Gelassi, Demetri,
Nikelas y altres caballers.)
Nicéfor: Qui es que se'n va? Tothom aquí!
Heráclias: Las ordes del August á obehir! Tornéu!
Nicéfor: Gelassi, al meu costat. Tothom. Demetri. Sembla que'm voléu
sol, y sol mon front esclata que'ls pensaments no hi caben. Hi ha com
núvol tempestuós aquí dintre. (Per son cap.) Y'l llamp guspira per mos
ulls abrusats.
Heráclias: L'August, vos prego que descanséu.
Nicéfor: Que descanséu! Tot'hora que descansi mon cos! De qué?
Canséulo, que l'afatiga'l descansar!
Heráclias: Jo guardo vostre repós y vetllo vostra ditxa.
Nicéfor: La ditxa meva hont es? La ditxa meva me l'ha ensenyada aqueixa
dona, y, lladre, ab ella se l'ha enduta.
Heráclias: Ella á la fossa vos menava.
Nicéfor: No, al cel, qu'ella sabía lo camí d'arribarhi! Vos sou runa,
sou arna de l'avior. La fulla seca que deixi l'arbre vert, qu'en ell
fa nosa á las fullas qu'espuntan: jo aquí ho sento (Per son cap.) mes,
ay, no ho sé esplicar. Al poble'l salva la joventut, l'amor,
l'empenta nova que crida á tots los sers: fes flors y grana: qu'en
l'arbre's diu pols d'or que altre arbre llensa!... Y aquí sobre mon
pit se diu Andrónica! (Riu Heráclias sarcástich.) Vostre riure cóm
glassa! Fins m'arriba al moll dels ossos! Oh quin fret! Tremolo!
Treyéume d'aquí dintre! Déume vida! Déume sol que m'escalfi: y déume á
n'ella; que sostenintme en ella soch altre home; qu'ella y jo som un
mon, y sol ni l'ánima me sento dintre meu! Vos no: deixéume.
(Perque Heráclias volía sostenirlo.)
Heráclias: Es la febre, senyor.
Nicéfor: Corréu, que'm portin ma llitera!
Heráclias: L'August!...
Nicéfor: Ayre, vuy ayre! Vaig á cercar l'ánima meva, á Andrónica: per
no caure la vuy. Fins ab cadenas la tindré á vora meu! Aquí! Y que mani
fins sobre vos!
Heráclias: (sarcástich.) Be está. Mes adverteixo al soberá que pels
carrers se crida mori l'August!
Nicéfor: Y donchs qué fan mas tropas? Per qué no enfonzan los punyals
fins l'ánima dels que cridan ma mort?
Heráclias: (ab ironía.) Si aixís hu ordena l'August...
Nicéfor: Oh, sí!
Gelassi: Mes los mateixos cridan victorejant á Andrónica.
Nicéfor: No! El poble es bo, que vol á n'ella. Jo vuy dirli (Anant cap
á la finestra.) que la duga al Palau! En triomf!
Abat: (perque'l deixin acostar á la finestra.) Deixéulo!
Nicéfor: (als caballers.) Apartéu!
Demetri: Oh: senyor!...
Nicéfor: Jo ho vuy! Va, fora!
(Al arribar aprop de la finestra sent cridar al poble, que no l'arriba
á veure.)
Poble: Mori Nicéfor!
Poble: Mori!
Heráclias: (als caballers.) Anéu, precisa que jo li parli sol.
(Los caballers se'n van.)
Abat: (á Livani) Ay de nosaltres si ella torna al August!
Livani: Ja Heráclias vetlla.
Nicéfor: (apart.) ¡Per qué á mi l'odi, si jo estimo á Andrónica!?
(Repensantse.) Jo vuy cridarla ab ells. (Insistint en guaytar á la
finestra.) Y si'm tiravan un dart!... No: d'aquí dintre. Visca
Andrónica!
(Ho ha cridat, mes la veu se li ha ofegat al coll, mancat de forsas.)
#### Escena V
(Nicéfor y Heráclias)
Heráclias: Senyor... (No'l sent.) Senyor...
(Tocantlo lleugerament.)
Nicéfor: (girantse soperb.) Qui m'ha tocat? (Humil.) Heráclias.
Heráclias: Jo, sí.
Nicéfor: Miréu, quanta de gent! Mes fugen ara.
Heráclias: Si: son los nostres que'ls enpenyan cap á un portal. Y ja'l
veuréu al poble.
Nicéfor: Si; corréu. Visca Andrónica!
(Cridant baix, mirantlos.)
Heráclias: Prou farsa, Senyor.
Nicéfor: No us vuy sentir. Teníu: vos deixo!
Heráclias: Ah, no: me sentiréu! (Nicéfor segueix voléntsen anar.) Que
vuy qu'escolti l'Emperant.
Nicéfor: Si ella fos aquí, jo us juro!...
Heráclias: Nin de bressol! Qué pots?! Si jo't deixava ay de tú!
Nicéfor: Déume á Andrónica! Ahont es ella si jo hi puch arribar!...
(Amenassantlo ab lo puny.)
Heráclias: Nicéfor: mira.
Nicéfor: Jo soch l'August, jo soch l'Emperant vostre.
Heráclias: Sí, l'Emperant, l'August: y jo dich ara al August Emperant:
ni qu'esclafessiu á mitj mon ab los peus, aqueixa dona la vostra
amistansada no ho sería; y la vostra muller mentres jo aleni no ho será,
no.
Nicéfor: Calléu.
Heráclias: (superb.) Perque jo dono las lleys aquí! Perque soch jo que
impera demunt d'aquesta rassa: y tú ets joguina que mou mon bras; que
si't deixava, en runa, en pols, mesquí, tú't desfaràs per terra!
(Nicéfor retrocedeix, tambalejant com si anés á caure.)