## Acte segon
### Quadro primer
(Sala curta del Palau de Nicéfor á Albia. A un costat una finestra. Es
al matí.)
#### Escena primera
(L'Abat de Sant Thimur, Gelassi y després Livani. L'Abat es en escena;
entra Gelassi.)
Gelassi: Bon dia.
Abat: Caballer, la vostra cara no es senyal de bon dia.
Gelassi: Ab la foscuria los bisantins han avansat com ombras, y l'alba
al clarejar per tot se'n veuhen.
Abat: Bona nova!
Gelassi: Cóm, vos?...
Abat: Qu'es bona nova pera Bisanci.
Gelassi: (sortint) A Heráclias corro á dirho.
Abat: Oh, sí; corréu.
Livani: (entrant) L'Abat...
Abat: Ja ho sé, Livani: los bisantins los nostres murs rodejan.
Livani: Donchs alegrémnos, puig caurá vensuda la vila avuy mateix.
Abat: Deu vos escolti.
Livani: Lo cercle no volíau? Donchs pot dirse que Albia ja's veu
cerclada. Ahir al vespre, quan per consell d'aqueixa estranya dona
s'obriren las presons, si que podía referse aquest malvat. Mes ab
Heráclias com avans aprop d'ell...
Abat: Cert: mes si Andrónica tornava al Emperant...
Livani: S'ablaniría lo malvat al sentirla. Mes quan ella se'n apartés,
Heráclias igual que ara tornaría á ser mestre.
Abat: Y si eixa dona ja no'l deixés?
Livani: Llavors...
Abat: Y si Nicéfor la prengués per esposa? Ella es novicia, y'ls ulls
del Emperant treyan espurnas.
Livani: Fora la nostra pérdua, perque'l poble...
Abat: Lo poble es fanatisme. Com un astre... com lo sol al sortir sobre
la terra eixa verge s'ha alsat demunt del poble! Ja'l vegéreu ahir. Ja
sabéu ara com crida pels carrers que vol á n'ella dalt del trono
imperial, y donaría tota la sanch seguintla.
Livani: Y donchs, cóm ferho?
Abat: Fent qu'eixa dona del sagrat no surti; que no vinga al Palau,
costi'l que costi.
(Se sent remor del poble.)
#### Escena II
(L'Abat de Sant Thimur, Livani y Demetri.)
Demetri: Ja ho sentíu, caballer. Lo poble encara per los carrers
victorejant á Andrónica.
Abat: Y no es pas tot: que crida com á fera la mort del Emperant.
Demetri: La lluyta á fora, la lluyta á dins la vila! Ay de nosaltres!
Abat: Mes si eixa dona al poble va amansirlo ahir al peu del trono!...
Livani: Donchs ens créyam que á Nicéfor seguía encara'l poble!
Demetri: Ah, no: perque al deixarlo la novicia l'Emperant s'ha abatut,
y l'obra d'ella ben depressa ha fugit de la seva ánima, qu'Heráclias
s'ha imposat, y ha donat l'ordre de que comensin altre cop los
cástichs y'ls llibertats á las presons revingan.
(L'Abat y Livani's miran satisfets.)
Livani: Tot es perdut aixís per l'Anatolia. Sense'l poble l'August...
#### Escena III
(Heráclias, l'Abat de Sant Thimur, Livani, Demetri y Gelassi, que venen
ab altres caballers.)
Heráclias: Y qué, Livani?! Vos tindréu bona espasa; mes hi ha lluytas
que no las coneixéu. No se l'enjoua al poble ab afalachs. Prou vaig
cridarlo devant Nicéfor; y'l sentíu? S'ubriaga per eixa dona! Cal que
temi'l poble, y obeheix per l'esglay.
Abat: Es cert.
Gelassi: No sempre: que deslliurar als presoners procura.
Heráclias: Son fortas las presons y las enrondan nostres lleals. Y jo us
ho dich, Livani; Albia's veurá salvada. Dintre un'hora aquest poble
envilit s'alsará en brega en contra'ls bisantins. S'ha donat l'orde
per plassas y carrers que tothom vaja dret als murs, y'l que nó, perdi
la vida.
Demetri: Donar armas al poble encegat d'odi contra Nicéfor... Oh!
Heráclias: Rebrán las armas vora'ls portals mateixos.
Poble: (á fora.) Visca Andrónica!
Livani: S'acosta l'Emperant. Heráclias, (volent dir que fa lo que ell
vol.) Y donchs! Lo míser se revolca en son llit y'ls ulls no tanca, á
eixa dona cridant, á eixa diablesa que tot ho ha revoltat. Mes jo us ho
juro que aquí no ha de venir, puig mana Heráclias.
Gelassi: Ja es aquí l'Emperant.