### Acte tercer
Sala ab galeria practicable al foro. Portas en un costat y al altre; una
finestra en primer terme. Trono; trofeus militars per tot. Es de dia.
#### Escena primera
*Ataulf sentat en lo trono. Varogast, Sigerich, Velia, Marcius.
Cavallers.*
Velia: Per tot lo dit, Senyor, volem la guerra; mes la guerra als
romans: be prou la espasa que ha dormit en lo llom avergonyida. Escolta
'l Barentí: no es veu del ayga la veu de sa corrent: la queixa es sola
d'Alarich qu' en lo fons guerra 't demana. Recórdal tu, Senyor: vora
Consencia baix lo drap de la tenda 'l veig encara estés al llit de mort:
darrera volta obrí aquells ulls de foch que s' apagavan y 't digué ab
fonda veu: "May en la vida tingas pau ab romans: lo meu cadavre du 'l
en un lloch que profanál no pugan las vils hienas del Laci" y clogué
'ls párpres. Aquella nit, Senyor, per orde teva tots los esclaus de Roma
trevallaren; y al tornar la claror, del riu las onas per nous vessants
fugian desviadas, y al fons del llit aixut en negra fossa geya 'l cos
d'Alarich. Lo sol muntava: ressoná un corn: torná la xusma fera
d'esclaus vora del mort. Altre vegada lo corn va ressonar; ni un sol ab
vida del munt d'esclaus ab nostres darts deixárem. Y al retrunyir lo
corn tercera volta, la terra tremolá: las rojas aygas del riu, desferen
lo marjal de runa, y al propi riu escumejant tornaren, cubrint per
sempre las reals despullas y ab giravolts duyentsen los cadavres dels
herts esclaus; entant qu' en las riveras á exemple teu l' estol s'
agenollava; y ¡muyra Roma! á exemple teu rugía; y á exemple teu del
ayga'ns persignavam. ¿Damunt del Rey, en lloch dels fills de Roma,
perque á sas mans no vam morir nosaltres?
Varogast: Guerra als romans!