Vernulf: Aixampla las alas de ton cor; la llum del dia d'aquí no la
veurás; camí d'Italia jo 't duré com lo llamp.
Placidia: Deu meu, delira aquest home.
Vernulf: No ho saps! Fonda tempesta contra 'l Rey s' ha aixecat: morir
devía jo en ella defensantlo: mes senyora tu l' aborreixes.
Placidia: Oh Vernulf!
Vernulf: Sa vida bentost acabará.
Placidia: Deu meu!
Vernulf: La nova quan arrivi al castell, tu serás lliure; lliure y ab mi
ben lluny!
Placidia: Aixó es un somni!
Vernulf: Jo sa mort he allunyat: lo Rey tenia partidaris aqui. Per que
t' esglayas? son lluny los assessins.
Placidia: Oh may!
Vernulf: Vigilan esperant á Ataulf en una volta que fa 'l camí: senyal
de sa partida de mi la esperan.
Placidia: L' has de fer encara?
Vernulf: He d'encendre una antorxa que 'ls ho diga de dalt del mur.
Placidia: Tens cor ardit: oh gracias. Mes á aquest preu la llibertat m'
inspira tan sols esglay. Mon avenir no 's compra á barata de sanch.
Vernulf: Que dius!
Placidia: Que horrible m' ánima fora si en aquesta vetlla en la mort
d'Ataulf hi consentía. Jo la he vensut en tot á vostra rassa; ab mi 'l
Rey noble ha estat: soch agrahida: ell aqui ha perdonat un de mon poble:
Ataulf en noblesa 'n venceria? Jo perdono á Ataulf; testa per testa.
Vernulf: Donchs jo no! ¡Cor per cor! Fins tu, Placidia demá t'
alegrarás.
Placidia: Jamay!
Vernulf: (volent sortir). La antorxa en la torre encendré.
Placidia: (interposantse y cridant). Mos guardas!
Vernulf: Crida; y 'm perts.
Placidia: (suplicant). Vernulf!
Vernulf: Ja es tart: tinch empenyada ma paraula, senyora.
Placidia: (posantse devant de la porta). Y donchs trepitja lo meu cos.
Vernulf: Passaré.
Placidia: Jo soch ta Reyna, miserable!
Vernulf: Oh, ma Reyna! no m' ho digas.
Placidia: (tancant la porta del foro y prenent la clau). Fés la senyal
si vols.
Vernulf: Oh! rabia! Guardas!... Vernulf va á precipitarse vers la porta
tancada, mes la Reyna 'l conté ab un moviment. Tu no vols res de mí! ni
sols ta ditxa! Jo 'm mataré á tos peus, mes salvat! salvat!
Placidia: Oh cor malaguanyat!
Vernulf: Que hi ha qu' encisa y envenena al plegat en tas miradas! Mes
tu ploras Senyora! Tu!...
Placidia: (desmentint ab l' accent sas paraulas). No; mira, serena
estich: si jo plorés no foran mas llágrimas per tú. Jo soch Placidia:
quan ha plorat un Céssar per un barbre?
Vernulf: Dona crudel!... Dónam la clau!... Inspiram Senyor que vola 'l
temps y al lluny s' esperan!...
Placidia: Jamay!
Vernulf: Te la pendré. Torbas ma vista y mon seny se confon...
Placidia: Contra una dona!
Vernulf: Que 'm fa? La vuy!
Placidia: No!
Vernulf: La tindré!
Placidia: Donchs mira: La tira al riu. ja la té 'l riu: feslo tornar
enrera.
Vernulf: (fora de sí). Oh! y ma paraula! Infern ajúdam; vina! Guardas!
Placidia: (suplicant). Vernulf!
Vernulf: No! Guardas! Eixa porta!...
Se sent ramor afora.
Placidia: (abrassantlo perque no surti). Pietat, Vernulf!
Vernulf: Oh deixam!... per qué 'm lligas ab tos brassos com serps?
Placidia: (sentint obrir la porta apaga 'l llum): la escena fosca. Ah!
'l llum!
Vernulf: Me sénten!
#### Escena última
*Lledia y 'ls anteriors*
Lledia obra mitja porta de la seva cambra; avansa un pas y no veyent
ningú s' entorna. Entant Placidia lligada á Vernulf lo conté ab sa
passió que esclata en aquell moment; y cada cop que ell vol fugir y
cridar ab un bes l' enpriva.
Placidia: (molt baix y ab passió). Calla. Jo t' am!
Vernulf: (id. fins que cau lo teló). Senyora!
Lledia: (á mitja veu). Cert, me crida. No: reposa.
Placidia: (també molt baix). Jo t' am!
Vernulf: (ja vensut). Hont so!... Es un somni!
Lledia: (á mitja veu). Tot calla.
Tanca, anántsen.
Placidia: (besantlo ab esplossió d'amor). Té: vensuda soch. Olvidat cor
de sanch y d'orgull: en foch desbórdat...
Vernulf: Enfónsat mon. Placidia!... ma Placidia!...
Cauhen de jenolls abrassats. Teló rápit.