Velia: Escolta 'l Barentí: no es veu del ayga la veu de sa corrent. Avuy
es hora...
Sigerich ab un moviment lo priva de seguir.
Varogast: Ni may perdre las boyras de la patria per viure com vensuts.
Ataulf: Capdills; ma llengua per mon cor ha parlat: aquesta calma es la
calma del cel quan s' avehina la tempesta d'agost. En la batalla que
lliurem ab lo mon, brilleja altivol lo ferro d'Alarich en ma mirada.
Vensuts no som: si allá en la nit reposan al cim del mont las
prepotentas áligas, quan ix la llum en l' horisont, s' aixecan mes alt
que 'ls núvols sols obrint las alas. Ja espunta 'l sol y encara 'l mon
es nostre puig no ha mort en lo pit l' ardenta flama: á cavall mos
guerrers! També 'l meu ferro com lo vostre 's daleix.
Sigerich: Guerra á la Italia!
Ataulf: A cavall, us he dit; res mes: ¿qui gosa devant del Rey á dirigir
las armas?
Varogast: Lo romá 'ns fuheteja!
Sigerich: Tu 'l perdonas.
Varogast: Guerra!
Cavallers, Traició!
Velia: Senyor, mort y venjansa!
Ataulf: Enrera tots: so 'l Rey! Entant que bulli una gota de sanch en
mas entranyas governará ma destra tot l' Imperi com per lo fre al
cavall. Tu ets vent y manas: Per son cor. tu ets ona, y obeheixes.
Per los cavallers, senyalantlos.