Ataulf: (per Placidia que se'n va). Qué?
Vernulf: Perdona.
Ataulf: Tu en aquest lloch?
Vernulf: Es per la patria.
Ataulf: Digas.
Vernulf: Ha vingut un soldat de Barcelona reventant lo cavall de la
fatiga: diu que 'l poble s' ha alsat.
Ataulf: Ibérs?
Vernulf: No: 'ls nostres.
Ataulf: Goths? no pot ser.
Vernulf: Que no potser? Confian veure entrar esta nit de la montanya un
estol d'aixecats.
Ataulf: (Rassa envilida!) Bé está: gracias, Vernulf. De gent poruga son
alarmas no més. Eixa noticia no la contes en lloch.
Vernulf: Senyor, es certa.
Ataulf: Los estols son leals: mon cor se'n fia; aquí passo la nit;
déixam.
Vernulf: Perdona: mes si demá fos tart...
Ataulf: Vernulf, retírat.