Ataulf: Y encara 'ls ulls apartas? Aborreixme si vols, mes no m' ho
digas. T' estimo aixís y tot y si 'm matessis l' últim sospir ab un petó
't daria.
Placidia: Hi ha un buyt aquí, senyor, que ni ab la terra ni ab tot lo
cel se pot omplir.
Ataulf: Ma vida?
Placidia: Es ma patria que anyoro.
Ataulf: Sempre! sempre eix rival enutjós que 'l cel me priva! Si ara
tingués á Roma entre mos brassos aquest ferro en lo cor li clavaria.
Placidia: Oh sempre sanch! La fera s' enrecorda de sos instints
selvatjes.
Ataulf: No, Placidia: la fera has amansit!
Placidia: (Per qué á aquest home l' hauré enganyat!) Veu entrar á
Vernulf y se'n va. (Ell! qué voldrá?)
#### Escena XIII
*Vernulf, Ataulf*