Placidia: (llegint). "Filla dels Céssars: imperial Placidia, vinch
d'Italia per tu: jo soch Constancius!..." Volent amagarlo. Oh! qué diu!
Ataulf: Cóm! llegeix. Per qué vacilas?
Placidia: Ah no! Senyor!
Ataulf: (lluytant per péndreli). Jo llegiré.
Placidia: No, aparta.
Ataulf: Qué!...
Placidia: No!
Ataulf: Sí! baldament!...
Placidia: (á sos peus). Pietat, oh! míram.
Ataulf: (llegint. La Reyna s' alsa y ab desesperació l' escolta). "Soch
al peu d'estos murs: avans del dia dónam entrada." Ho sents! "Pel bé de
Roma qu' es la mort de la Gothia á tu m' envian los fills d'Italia." L'
aborrit Constancius! Deu poderós, oh! gracias! A mas iras tu l' has
llensat!
Placidia: Perdó per ell!
Ataulf: Ves, prega per son ánima al cel, no per sa vida. ¡Jo, perdonar
al enemich de sempre! al home odiós qu' eternament atía contra Ataulf á
Honorius! Qu' en la fosca vil recatantse, á mon palau arriba volent
alsar contra l' espós la esposa! contra 'l poble sa Reyna! Avuy 'l tigre
té carn per esqueixar, y avuy desperta bramant de feredat contra la
víctima!
Llensa 'l pergamí esqueixantlo.
Placidia: (posanthi 'l peu assobre). Aixís pogués á tu véuret á trossos
y baix mos peus!
Ataulf: Aixís, aixís podia veure jo 'l gran imperi de tants segles y 'l
peu he tret y l' he deixat ab vida. Oh senyora, y per conta aquesta
rassa en la pols humiliarse de ma via, de lluny m' insulta ó recatantse
en l' ombra amenassa mon pit. Soch tota l' ira de mon poble que avuy
jutje s' aixeca demanantme las contas de ma vida!
Placidia: Y donchs? mata; ja pots: mata, qu' esperas? esbrávat en son
cos: á la enemiga turba de tos sayons tírali á trossos: nudreix los cans
que famolenchs se migran! Com á goda he pregat; puig só ta... esposa;
qu' es de goths lo pregar: com á Placidia só fit á fit de tu: ja prou
baixesa; tot l' odi agombolat de ma familia tempesteja en mon cor y 'm
puja als llabis per llensártel al rostre. Ja es finida la pau entre tu y
jo: ja aquí es l' Italia, ab tu es la Gothia. Miserable, mira! Llensant
corona y demes insignias reals. Guerra á la Gothia! guerra en nom de
Roma.
Ataulf: Guerra als romans si vols!... mes, oh Placidia, jo la faré en
tos brassos á la Italia!
Placidia: Te 'ls obro; mes... per ofegarte: vina.
Ataulf: (cridant). Marcius.
Placidia: Per mi es sa mort ¡oh Deu, coronal!
#### Escena XI
*Placidia, Ataulf, Marcius*
Marcius: Senyor.
Ataulf: Marcius, aten: vas á servirme ara, al instant. Un estranger
espera baix lo mur per entrar: convé li digas qu' en nom vas de la
Reyna; pren qui vullas per ta companya; al estranger lo lligas sobre un
cavall segur y sens tardansa á la ratlla l' endus de la enemiga soperba
Italia. Li dirás llavoras que Ataulf lo perdona; y déixal lliure.
Marcius: T' obeheixo, senyor.
#### Escena XII
*Ataulf, Placidia*
Placidia: Oh gracias, gracias.
Ataulf: Al miserable vuy furtar la ditxa de que mori per tu. Que més
revenja! la que dugui tot temps per ignominia lo perdó d'Ataulf en sa
conciencia; lo perdó d'Ataulf que 'l desprecia.