Ataulf: Ab la lletra á la ma sens gosar llegirla. (La sento que m'
abrasa.)
Placidia: (dissimulant). Senyor, quant has tardat!
Ataulf: id.. Ben cert, Placidia: mes la fera ha caigut: fonda sageta l'
he clavat en lo pit: morir deuria...
Placidia: Y... estarás fadigat? no es cert?
Ataulf: (irat). Senyora; enllá lo finjiment: baixa la vista: esta lletra
t' acusa!
Placidia: Y quí 'm condempna?
Ataulf: Lo meu honor.
Placidia: La teva gelosía.
Ataulf: Ve d'Italia est escrit: aquí m' ho sento. Ve dels meus enemichs:
y tu 'l rebias ab secret de ton Rey! tu... que 'ts la Reyna.
Placidia: La esclava.
Ataulf: No.
Placidia: La vil prostituhida del senyor victoriós que l' ha furtada
confosa ab lo botí. Ja pots; castiga sas espatllas: qué fas? Després ab
llágrimas te fará un bes y la veurás somriure.
Ataulf: No hi te d'haber jamay secrets ni sombras en lo cor dels esposos
que s' estiman.
Placidia: La esclava no té cor; ¿cor ab cadenas?
Ataulf: Cóm ha arribat?
Placidia: Ets carceller, vigila.
Ataulf: (amenassant). Senyora!...
Placidia: (ab desespereció creixent). Oh Deu! mos llabis á aquest home
ferli creure han pogut!...
Ataulf: Calla, n' ho digas: te 'l donchs, es per tu sola.
Placidia: Lluny, aparta: que 'm fa? llejeix y abrásal ab ta vista.
Ataulf: Res vull saber. Té.
Placidia, prenentli l' escrit. Miserable, dòna y confonte á mos peus:
qué vols que tinga d'amagarte á tu... jo!