Varogast: Per qué 't retiras!
Sigerich: Veyeume, donchs: eix Sárus fou mon pare.
Velia: Lo teu pare, senyor!
Varogast: Senyor!
Sigerich: Sí, míram; y tu també; y 'l mon. Si ja 'l meu rostre no
conserva 'l tirat que l' ennoblia, qu' ho reveli 'l meu cor que al pit
me salta ofegantse entre llágrimas de ira! Oh, pare! al últim s' ha
desfet la boyra! Per mon arma que bot, y que voldria clavarse al pit del
matador, y eterna fer en ell trossejada, la dormida; venjat serás!
Velia: Oh! viu lo fill de Sárus! Varogast, esperem com aquell dia.
Sigerich: Ell, lo rey Ataulf! Oh jo 'l cercava, mes no assentat en la
real cadira! Fins al trono aniré!
Varogast: Teva es ma espasa.
Velia: Y la meva.
#### Escena III
*Los anteriors, Vernulf que va á entrar y s' atura al mitj de la porta
fins que acava de parlar Sigerich.*
Sigerich: No! enrera: 'l mataria á qui en lo Rey posés las mans: es meva
sa sanch; aneu. La sombra benehida del gran Sárus, la veig com una mare
resguardantlo amorosa nit y dia de punyals homeyers, pera la espasa del
fill que ja ha arribat. Pare, sa vida ja no es de Deu, qu' es meva. En
sas entranyas mirall de sanch veuré ma fesomía, y 'm semblará la teva
somrisenta! Lo Rey á mi, senyors; contra Placidia y 'ls romans vostres
cers: del Rey son trossos.
Vernulf: (interposantse). Ah!
Varogast: (á Vernulf). El fill de Sárus.
Vernulf: (Tot ho veig!) S' inclina devant teu lo meu front.
Sigerich: Vernulf, aparta! lo meu ferro 's daleix.
Vernulf: (solemne). Companys, ohiume. Aquest home si 'm creu durá en sa
testa la corona de Gothia avans del dia.
Sigerich: Jo!... rey! Que has dit!
Vernulf: Mes, ay de nostra rassa si demá veu tothom l' arma enrojida en
ta ma, Sigerich!
Velia: Parla.
Sigerich: (volent sortir). No!
Varogast: (aturantlo). Espera...
Sigerich: Mon pare!...
Vernulf: Mátal; mes en l' ombra sia.
Sigerich: No; á la llum, devant tots.
Vernulf: No; dalt del trono lo matador no s' asseurá: 'ls que odían á
Ataulf rey, devant de son cadavre lo plorarán venjantlo; y divididas las
hosts en cent capdills, tots disputantse lo ceptre august d'aquesta
rassa antiga, n'irá á ponent la Gothia dessangnada y may més s' alsará.
Si tu vols, mira: que 'l fret cadavre abandonat se trobi: quan la nova
s' escampi; quan la ira bulli en los cors; quan l' ambició 's desperti,
tu 't presentas sobtat; tu, lo més digne per Rey de Gothia.
Varogast: Cert.
Velia: Senyor, escóltal.