Vernulf: (T' haig de salvar, Placidia.) Ningú 't coneix per fill de
Sárus; calla fins l' hora.
Sigerich: Y quán?
Vernulf: Aquesta nit.
Sigerich: Oh! digas!
Vernulf: Lo Rey n'irá á ciutat: cubert en l' ombra en un revolt l'
esperas de la via...
Velia: Serém ab tu.
Varogast: Senyor, es per la patria.
Sigerich: No hi n'irá, que ja es nit.
Vernulf: Sí, per ma vida: jo t' ho juro, senyor: duptas encara? hi anirá
ab pochs dels seus. Qué! desconfias? Si jo encench una antorxa dalt la
torre sobre ell y 'ls seus llenseuvos.
Sigerich: Donchs bé, sia.
Varogast: Salut al Rey.