Vernulf: Ab un bes fou la presa de mos llabis. Oh, ves, lo meu tresor,
tórnat á n' ella; tu ja maymés endolsarás ma vida, ni sentirás lo bram
de la tempesta que bullia en mon ser hora tras hora!...
Pausa.
Placidia: Per qué t' aturas? parla!
Vernulf: Si sabesses la esglayadora, la crudel batalla á tothora
lliurada pera vencer aquest amor d'infern!