Vernulf: L' últim vespre vora ta cambra com á guarda noble me va tocar
per torn quedar en vetlla: ben prop; darrera eixa folgant cortina tu y
ton espós dormias: en ma orella lo teu respir estranyament parlava un
llenguatje sens mots; era la fressa d'activa flama per suau vent
moguda!... ¡y ab ton espós dormias! Plor d'enveja reventá de mos ulls;
anguilejaren com á vibras las sanchs dintre mas venas, sentintlas al
cervell com dugas alas batent contra los ferros de una reixa.
Placidia: Digas, sí, digas.
Vernulf: Ensegat de rabia vaig rebatre mon cap contra las pedras
d'aquesta estancia solitaria y muda. Al sentir ton alé, l' amor que 'm
crema foll de despit en ira va tornarse; y ab las unglas al pit, com una
fera vaig sortir d'esta cambra á la ventura vora las onas divagant sens
esma; y la nit se feu jorn, y 'l sol va alsarse y 's va pondre després:
y ab las tenebras he tornat á esta cambra hont tu, senyora, has sentit
los impulsos de ma febre. Sens saber ara jo, quan la recordo la cólera
de anit, si es que m' encega vers tu l' odi ó l' amor; si es que voldria
esclafarte com monstre baix la petja; ó estrényet en mos brassos y
aixecarte més alt que 'l sol, damunt de l' ampla terra, tenint per tos
esclaus á tots los homes y fins á Deu totpoderós. Resolt y solemne. Oh
Reyna: ja has llegit en est' ánima; la fossa reclama lo meu cos; crida:
¿qu' esperas? Jo vull morir!
Placidia: (anant á deslligarlo y retrocedint). Malhaja l' ésser dona!
Cridant. Guardas! mos guardas! (Oh cor meu, sossega!) Entran los soldats
y á sa orde 'l deslligan. Deslligueume aquest home. (Deu! qu' estranya
conmoció sento en mi! Mon ser flaqueja!... y tremolo... y tinch por... y
goig... A est home perdonar! oh!... si 'l que m' ha dit sabessen y que
aprés lo lliberto! Y qué!) Tots fora. Se'n van los soldats. (d'avuy meva
es sa vida.) Tracta de dissimular la emoció. Lliure quedas.
Vernulf: Oh senyora!...
Volent agenollarse y besarli la ma.
Placidia: (retxassantlo fera). No; ves: res me preguntis. (Felis me
sento y los glatits m' ofegan.)
Vernulf: Hont só! Es Placidia?
#### Escena última
*Los anteriors, Ataulf, Varogast, Velia, Cavallers*
Ataulf: (entra parlant á 'ls cavallers). Amichs...