Ataulf: (ab ira). ¡Celius! ¿qué has dit?
Celius: Y es cert.
Ataulf: (prenentli). Dónam la lletra.
Celius: No es del Emperador.
Ataulf: ¿Que no es d'Honorius? Passanthi 'ls ulls. ¡De Constancius!
Llensantla sobre la taula ab amargura.
Celius: ¿Va al foch?
Ataulf: (reprenentla). Cor meu, sossegat. (Llegint). "Envá 'l teu front
sobre la pols inclinas; no 'l tindrás lo perdó jamay del César: envá has
fet de la víctima ta esposa; dins lo tálam mateix te l' haig de
pendre..." Rebregantla indignat. ¡Insensat! ¡oh Constancius; no 't
recordas que jo só 'l fort; tu 'l denerit, lo feble! ¡arna imperial que
la grandor despullas y en la rónega purpra t' arresseras! ¡Ay de tu y de
ta rassa enorgullida si avuy lo cor de dins lo pit me treya! ¡com cau lo
llamp en la corcada torre tornantla pols que 'ls temporals esventan,
aixís cauria ma trionfant espasa damunt lo trono hont han segut tants
segles!... Mes jo tinch aquí al cor més gran victoria: te; y norréal al
foch. Placidia es meva.
#### Escena II
*Marcius y 'ls anteriors*
Marcius: Senyor; un jove, un foraster que arriva de més enllá de las
hispanas terras diu que parlarte vol.
Ataulf: Dónali entrada.
Celius: Lo nom ignoras y...
Ataulf: Ataulf l' espera.
(Se'n va Marcius)
Celius: Y si fos un traidor?...
Ataulf: Al fi ets de Roma! quan alsarvos podreu si sou com fembras?
#### Escena III
*Ataulf, Sigerich, Celius*
Sigerich: Ets tu 'l rey Ataulf?
Ataulf: Acóstat, jove: jo 'l só.