en clar, que era precís formar immediatament un plan d'atracció, que
éll, la seua dona y las seuas fillas, tenian que portar á cap. Era
precís enterarlas de lo que pensava, pera que cada una comprengués lo
paper que li tocava desempenyar. Don Joaquím passá llarga estona
passejant amunt y avall del seu salonet de confiansa, formant projectes
y més projectes pera la campanya que anava á empendre... ¡De bona gana
se'l quedaria en sa casa y no li deixaria veure altres noyas que las
seuas! Pero aixó era irrealisable. L' home voldria anar al Balneari,
passejar per la platja, seguir lo més notable d'aquells encontorns,
distréures, divertirse... y ab tot aixó hauria de veure gent... ¡Quin
greu li sabia en aquells instants, que sa casa no's tornés un d'aquells
castells completament aislats que havia vist en óperas y comedias, en lo
cim d'una montanya y en los que, aixecant lo pont de balansa, quedavan
incomunicats de tota la gent de fora! Ell que tant havia disfrutat ab la
societat de Larrua, en aquells instants hauria volgut véurela
desapareixer com per encantament!... Donya Mercé, donya Ramona, donya
Fermina, donya Narcisa y altres y altres, totas molt bonas, molt
amables, pero totas ab fillas pera casar, y fillas ab quals graus de
bellesa, éll no s'hi havia may fixat, pero que en l'hora present se li
apareixian en sa imaginació, com aquellas ninfas que figurant que surten
del fons del mar, havia vist en los balls d'espectacle que en algunas
temporadas s'havian representat en lo teatro del Liceo. Y lo pitjor del
cas era, que ab tot y que pogués lograr tenir á don Francisco tancat ab
pany y clau, totas aquellas senyoras vindrian á visitarlos quan los hi
escauria be, portanthi las seuas fillas. Sabrian que allí hi havia un
gran partit y totas, com éll mateix, tindrian ganas d'acomodarhi las
seuas noyas... ¡Ell las coneixia prou y endevinava per intuició, la
polsaguera que aixecaria á Larrua la noticia d'un partit de las
condicions d'en Cuberta! ¡Y que no hi havia que pensar en portarho
reservadament! Don Francisco era francot com un aragonés y's complavia
en parlar de sos milions y en dir com lo puput dels jochs de noys, que
havia vingut á Catalunya pera cercar muller...
Tot aixó era horrorós, y don Joaquím s'hauria vist perdut, devant de las
dificultats que li presentavan sos mateixos temors, si á la fí,
resolentse a consultarho á la Teresina, que era en opinió del seu pare y
tal volta no sens fonament, lo cap privilegiat de las donas de la
familia, no hagués lograt tranquilisarlo, dihentli després de pensarho
un curt instant:
--M' apar que vosté no ho ha prou pensat tot aixó. En lo meu concepte,
lo plan deu ésser oposat al que vosté proposa. Vosté voldria amagar don
Francisco á tothom; jo soch de parer d'ésser nosaltres mateixos los
qui'ns cuydém de presentarlo á la colonia forastera; pero presentarlo de
cert modo, aixís com si ja fos cosa de casa... Lo que ja está prés, se
mira com terreno vedat. ¿Va comprenent papá lo que vull dir? Aixís
donantlo com si ja sigués novio de una de nosaltres, de primer moment
s'evita de que ningú's fassa castells enlayre y al mateix temps,
indirectament se'l compromet.
Don Joaquím mirá ab admiració á la seua filla. Verdaderament ab una
intel·ligencia cultivada, las donas serian los millors diplomátichs
d'Europa. En un moment la seua noya havia trobat una solució, que á éll,
tan espabilat, no se li hauria acudit may.
La cosa quedá donchs decidida. En primer lloch, se procuraria atraure á
don Francisco á la casa, lo que era fácil donat á que de moment era la
única coneixensa que tenia á Larrua; se'l convidaria á dinar per lo
menys un dia per altre; se organisarian anadas á diferentas fonts y
hermitas; se faria música alguna vetllada per setmana; las noyas
enviarian á cercar á la modista los dos vestits que donya Francisqueta
no havia volgut comprar; se repassarian las cansonetas y fantasias un
xich descuydadas; s'aumentaria'l servey ab un cuyner fet venir aposta de
Barcelona y sobre de tot aixó, don Joaquím se constituhiría en son
company inseparable, lo que á mes de posarlo en continuat contacte ab la
familia, donaria ocasió á confiansas de intimitat, com per exemple, á la
dels dots que en Bach pensava donar á las noyas, sens dubte los més
grossos y positius de la colonia forastera. Relativament á aquesta, se
procuraria desde'l primer moment donarli á entendre, encara que sense
sentar res en definitiu, que si la cosa no era del tot feta, era poch lo
que mancava pera ultimarla. Si don Francisco aceptava, com era
d'esperar, eix enfilall d'obsequis, no podria menos que estar
agrahidíssim á la familia Bach, ab lo qual era impossible que deixés de
intimarhi. De la intimitat á la simpatia vá poch, y de la simpatia á
l'amor, encara menos.
La presentació que de don Francisco feu en Bach en lo Balneari, era la
mostra de que's posava en tot son vigor aquest plan de campanya
matrimonial. Mes com per be que's lliguin los caps, sempre algún se'n
escapa, don Joaquím no havia pensat en que per Larrua aquest coneixement
era massa gros, perque no's procurés per tots los medis imaginables,
sapiguer fins los més petits detalls de lo que passava á la casa de'n
Bach, y com aquest tenia criada y cambrera, que no eran pas cap excepció
de la classe, relativament á tenir las potencias molt despertas per la
passió de la curiositat y del enrahonament, y com per son continuat
contacte ab las senyoras, la cambrera sentia á l'hora d'ajudarlas á
vestir, lo que tal volta havian lograt amagarli en las conversacions de
la taula, observant, ab perspicacia que hauria honrat á un inspector de
policia, las paraulas á mitj dir y las rialletas á mitj fer, que anavan
del pare á la mare ó vice-versa, á cada paraula y fins á cada gesto en
que s'hi creya traslluhir una inclinació envers á alguna de las noyas,
fou lo cas que'l servey de la casa sapigué als pochs dias, tan be com lo
mateix don Joaquím, que la cosa distava molt d'ésser feta; y si be las
senyoras de la societat de Larrua, no descendiren á preguntarho á las
criadas de casa en Bach, ho feren las seuas respectivas, tant desitjosas
de donar esplay á la seua natural inclinacio, com de fer resaltar á las
seuas senyoretas, que no son pas sols las minyonas de servey, las qui
tenen dificultat en casarse. Exemple,'ls Bach que tants afanys los hi
costava agafar un bon partit per las noyas, apesar dels dots que'ls hi
donavan.
Com se pot suposar, en un moment circulá per la societat de Larrua, la
nova comentada y corretgida á gust de cada hu, de que'l casament ab
l'americano, si be ab grans probabilitats per la familia Bach, que
segons apreciació de la viuda Calcell, pareixia que'l tenian secuestrat,
no era de molt tan cert com s'afanyavan en presentarlo.
Donya Mercé, donya Ramona, donya Fermina, en fí, totas las mares de las
senyoretas casadoras, recordavan haver vist passar á familias conegudas
en sa jovenesa fets consemblants al que passava á la casa de D. Joaquím,
y á las que com se diu vulgarment, los hi havia eixit lo tret per la
culata, emportantsen lo nuvi, objecte de tots los obsequis, una amiga
decorosa que havia fet tot lo contrari, y que si be era cert que havia
frecuentat la casa y no havia perdut ocasió de ferse trobadissa ab lo
pretengut, no havia costat als seus pares treures un sol ral de la
butxaca, ab lo que quedava confirmat lo tan conegut adagi: casament y
mortalla, del cel devalla.
Posada en eix terreno la qüestió de'n Cuberta, en qual fortuna y aspecte
simpátich, per extranyesa, tots convenían, comensá entre uns y altres
una lluyta especialíssima, que's mostrá en tot son explendor en lo dia
en que tingué lloch l'anada á la font de las Alsinas. Era aquesta, una
excursió que tots los estius, cada una de las diversas agrupacions en
que's dividia la societat que estiuhejava á Larrua, verificava en un dia
diferent. L' aplech de familias que capitanejavan los Bach, era casi
sempre'l que inaugurava las excursions y desde dos ó tres dias avans,
quedavan compromesos tots los vehículs, no sols los de Larrua, si que
també los de las poblacions més immediatas, puig com la comitiva
acostumava á constar de cinquanta á seixanta personas, eran sempre molts
los ómnibus, las jardineras y fins las modestas tartanetas de que era
menester fer us, pera trasladar fins al peu de la montanya de la font, á
un tan regular número de personas. A Larrua, hi havia també un break y
duas cistellas, pero jamay en los molts anys que's verificava eixa
excursió, se'n havia fet us; puig apesar de que la vanitat de cada
familia s'hauria satisfet ostentantlo, lo temor de diferenciarse dels
demés, los havia mantingut dins la ratlla del bon sentit; y aixís se
veya tots los anys, que mentres s'anava per tartanas á pobles
relativament llunyans, quedavan vacants en lo poble lo break y las
cistellas. Jutjis donchs, de la sorpresa de don Joaquím, quan al anar
vuyt dias avans de la excursió á casa'l Tremendo, pera deixar
emparaulada una jardinera, lo cotxero li digué ab la gorra á la má y tot
rascantse'l cap, que feya més de sis dias que no sols tenia compromés lo
faetón y'ls ómnibus, sino que també'l break, podentli assegurar que de
més dias enrera tenia'l Xiquet, l'altre cotxero del poble, compromesas
las duas cistellas.
--¡Pero si som nosaltres, los qui destiném lo dia que s'ha d'anar á las
Alzinas y jo encara no ho he dit á ningú! --exclamá en Bach donant un
cop de puny á la taula, prop de la que acabava d'assentarse.
--Sempre'n corren de novas, don Joaquím --feu lo Tremendo arronsantse
d'espatllas y tornant á encasquetarse fins á las orellas la gorra que
feya pochs moments s'havia tret.-- ¿Qué hi vol fer, si tothom
s'espabila en los temps que corrém? Es veritat que no sabian lo dia de
l'anada, mes per aixó me digueren: --"Tremendo, queda compromés lo
cotxe per la tarde que's vagi á las Alsinas; lo mateix si s'hi va d'aquí
á sis dias, com d'aquí trenta" y jo, ja sap lo meu taranná don Joaquím,
paraula es paraula: com si haguessem fet escriptura.
En Bach, restá com qui veu visions. Ell que havia cregut ésser lo primer
en prevenirse, se trobava que no sols no tenia cotxe, si no que hi
hauria familias que's presentarian á la escursió ab molt més luxo que la
seua. Lo break y las cistellas, s'ostentarian orgullosament devant d'en
Cuberta, en tant que ell, lo més rich de la comitiva, tindria que
acontentarse ab un modest vehícul; tal volta una miserable tartaneta.
En Bach estava ja resolt á no fer la escursió á pesar de haverhi
convidat á don Francisco, quan trayent foch pe'ls caixals, comptá á casa
seua lo que li acabava de passar.
Donya Francisqueta se posá furiosa: volia dir á sas amigas ab totas las
lletras, que'ls hi havian faltat grosserament; volia tancarlos per
sempre més la sua casa, en la que ab tanta amabilitat se'ls havia
convidat a festas y reunions y a las que tan malament corresponian. Mes
la Teresina opiná que la seua mare no tenia rahó y que la cosa devia
ferse de molt diversa manera; que si més endevant los semblava oportú
rompre las relacions, podrian ferho, mes no en aquells moments en que
era impossible que per uns ó altres en Cuberta deixés d'enterarse de lo
que passava y venir en coneixement de la solicitut de que era objecte, y
per lo tant, lo procedent á son modo de veure era que, sense dir un mot
á ningú, don Joaquím prengués lo primer tren descendent y anés á
Barcelona en busca del mellor break que trovés.
La proposició de la Teresina fou acceptada ab grans aplaudiments dels
seus pares. No era cuestió de diners: encara qu'era de preveure que'l
break costaria doble ó triple per tenirlo que fer pujar de Barcelona,
res hi feya. Quan las familias que'ls havian jugat eixa mala passada, se
regositjarían pensant que no podrian oferir á don Francisco mes que una
modesta tartana, ells se presentarian á la escursió en un break molt
mellor que'l de Larrua, ja antich y deslluhit de sobres. ¡Ni que'ls ho
haguessin fet exprés!
La cosa se feu, donchs, com s'havia projectat; y á las duas de la tarde
del dia en que debia verificarse la excursió, un hermós break, ab un
magnífich tronch y ab lo cotxero y lacayo irreprotxablement vestits, se
presentá á la plassa de l'Esglesia, lloch destinat pera reunirse los
carruatjes de la comitiva, posant en conmoció al poble y á la colonia
forastera, per la que en breus moments hi circulá la nova, ab
l'aditament de sumas quantiosas relativas á son import.
La casa de la familia Bach, estava situada en lo centre de Larrua,
tenint son espayós jardí tocant ab l'hort de la rectoria, qual porta
falsa, costat per costat de la de don Joaquím, donava pas al carrer de
las Rosas. Mes si las duas casas tenian juntas las sortidas, no era lo
mateix ab las fatxadas, ja que la rectoria tenia la entrada per la
plassa de l'Esglesia y pe'l carrer dels Avellaners la de don Joaquím,
mediant d'una á l'altra, la distancia que hi omplian vuyt ó deu casetas,
perteneixents á gent del poble.
Com tots los anys, lo punt de reunió de las familias era á la casa d'en
Bach, la que á la hora fixada se vejé invadida ab puntualitat
extraordinaria, tractanse de tan respectable número de senyoras. La
cita, era pera las duas de la tarde, y á las tres pujavan en llurs
respectius cotxes las diversas personas que constituhian la comitiva
escursionista. En los anys precedents, en que no hi havia break ni
cistellas, encara que cada familia tingués lo seu carruatje llogat se
dividia, puig que senyoretas y joves acompanyats d'una sola mamá, pera
cada deu ó dotze, ocupavan las jardineras, en las que'l sexo masculí
prenia lloch al cupé; seguint en retaguardia los ómnibus y tartanas, ab
la gent de més pes. Mes, los que en l'any que'ns ocupa s'havian apressat
á llogar los cotxes de luxo, tenian massa desitjos de lluhirlos pera
ferne concessió als demés. Aixís fou que seguint l'exemple de'n Bach,
qui ab marcat sentiment de sa filla Adela, tan sols havia invitat al seu
break á don Francisco, las familias Llansás, Puigbernat, Gori y Soler,
ocupavan d'una en una, sos respectius carruatjes; contrastant la
estirada serietat dels ocupadors dels cotxes de luxo, ab la animació y
alegria dels que ajuntats ab la fraternitat dels altres anys, després
del primer serrament de cor que la vista dels breaks y les cistellas
havia fet sentir á las mamás y senyoretas, se felicitavan de sos
modestos ómnibus y tartanas, ja que aquestas, pareixian ésser los únichs
depositaris de las riallas dels excursionistas.
Tocavan las tres en lo relotje de la parroquia quan la llarga corrua de
carruatjes, passant per entre la apinyada multitut de criaturas y gent
del poble, sortia de la plassa de l'Esglesia y seguint pe'l carrer
Major, girava per la riera en la que penosament pe'ls matxos, mulas y
cavalls que enfonsavan sas ferradas potas en la bullenta sorra, devian
caminarhi una hora llarga fins arribar al peu de la renglera de
montanyas en que está situada la font de las Alsinas.
Entrats ja á las primerias del mes d'Agost, un sol enlluhernador queya
de plé damunt d'aquell llarch enfilall de vehículs de tota mena,
entre'ls quals, onejavan com esbeltas rosellas y capblaus, las obertas
ombrelas, blavas vermellas y rosadas, que feyan de virolat dosser,
dessobre'ls caps, bon xich esbullats pe'l vent, de las senyoras
assegudas en los carruatjes descuberts, en los que de tant en tant
fregavan las llargas brancas de las alzinas y roures, arrenglerats á
cada costat de la riera y entre quals nuosas socas, creixian ab hermosa
ufanor, entortolliganthi son brancatje, los morats alochs y'ls blanchs
ramells d'esfulladissas ridoltas.
Las cigalas ardentadas pe'l sol canicular, deixavan sentir son cant
monótono y acompassat, al que feya d'acompanyament lo brunzit de las
abellas y la passada de algún que altre aucell, qui amagat entre las
bardissas vetllava'l niu de sos fillets. Mes eixos remors de la
naturalesa passavan poch menos que desapercebuts per los excursionistas,
que sentian de més aprop las animadas conversas de sos companys, y més
d'una exclamació non sancta dels cotxeros, que's veyan obligats á
xurriaquejar á las bestias, que, cada volta més penosament, caminavan
pe'l sorral. Sovint se deixava de enrahonar pera fixar la vista en
l'hermós panorama que arreu se descubria. Y la cosa no era per menos.
A la dreta, canyissars, boscos, serraladas y vinyas cubertas per una
extensa catifa de ceps, que rumbosament mostrava'ls diversos tons del
color vert, clapat de tant en tant per la nota blanca d'alguna que altra
masía poéticament escampada en lo paisatje, mentres que á l'esquerra,
los camps de blat y taronjerars inundats de llum, anavan descendint y
esfumantse, fins á perdres en la estirada línea del mar, demunt de qual
blava superficie s'hi veya escampat un estol de petitas barcas
pescadoras, que apareixian al lluny com borrallons de neu, fets aposta
pera trencar l'imponent aspecte d'aquella majestuosa immensitat que
semblava confondres ab lo cel. Mes aixís com anaren atantsantse á la
montanya, en una de las revoltas de la riera, la mar desaparegué de la
vista dels excursionistas, quedant en son lloch un promontori de pins,
que al tapar aquell hermós panorama, paresqué que havia tancat ab pany y
clau lo fresch oreig que fins allavoras los havia acompanyat, deixantse
sentir ab tota sa potencia la xafogosa calda de las primeras horas de
las tardes d'estiu, fentse més molestas que avans las nuvoladas de pols
que blanquejavan los carruatjes.
--¡Vaya, que no es pas menester anar á l'Habana pera sentir calor!
--exclamá en Cuberta, trayent son barret de jipijapa, pera aixugar las
polsosas gotas de suhor que humitejavan son front-- M'apar senyores,
que aquesta escursió se devia haber fet de madrugada, á la sortida del
sol... Quan la calor hagués apretat, hauriam sigut á lloch, y després,
ab la fresca de la posta de sol, se tornava á casa.
--¡L' hauriam feta tots sols don Francisco, l'anada á la font! --saltá
la senyora Bach ab tó de veritable plany.-- ¿No veu que aquí tothom
retira á la una de la nit? ¿Cóm vol que ningú's llevi dematí? Quan las
noyas eran petitas y no estavam lligats com ara ab moltas de las
familias que estiuhejavan aquí, ja las feyam las escursions com vosté
diu, ab la fresca del matí que semblava que'ns aixamplava'ls pulmons
y'ns donava una vida nova. Aixís tornavan las noyas á Barcelona fetas un
pom de flors, rojetas com unas rosellas. Pero ara! Crech que en lloch
d'enrobustirse, s'aflaqueixen ab aquesta vida de trasbals continuat, en
lo que's fa tot, menos vida de camp. Cregui que si jo...
--¡Miri, miri don Francisco, --saltá en Bach tement per las francas
declaracions de sa muller,-- desde aquí ja's veu la clotada de las
Alsinas... Segueixi la direcció del meu quitasol. ¿Veu allá en aquella
fondalada que forman eixos dos turons de color plomisch, á l'esquerra
d'aquells garrofers? Donchs allá hi té la font més hermosa d'aqueixos
voltants. Ja veurá com no li sabrá greu la calor que encara'ns toca
passar per arrivarhi... perque'ls carruatjes ja no poden anar més
endavant... en la primera girada haurém de baixar pera pendre un caminet
entremitj de vinyas; estret, que sols s'hi pot passar de dos en dos!...
Qüestió de tres quarts escassos... pujar fins á mitj turó y tornar á
baixar. Si s'hi pogués obrir un túnel, fora cosa de cinch minuts.
Mentres don Joaquím acabava sa descripció, lo break doná girada á una de
las revoltas de la riera, deixant en descubert un gran espay en forma de
plassa, desde ahont comensava lo caminet indicat per en Bach. Los cotxes
que portavan la devantera estavan ja desocupats, y las senyoras
trayentse una á l'altra, ab sos mocadorets de batista la pols del camí
que cendrejava sos vestits, s'atansaren pera rodejar lo carruatje de la
familia Bach.
Don Francisco sigué'l primer en baixar y apenas hagué donat la má á las
senyoras pera saltar en terra, se trobá devant seu á donya Mercé
Calcell, que portava del bras á sa filla Felissia, que la seguia á peu
coix.
--¿Que s'ha fet mal la senyoreta? --preguntá en Cuberta, acostantse á
las duas senyoras.
--Ca, no ha estat cosa... una girada de peu que s'ha donat al baixar
del carruatje... De primer moment ni casi se'n ha sentit, pero ara no
pot caminar sens apoyarse... casi estich tentada de tornárnosen á
casa... Jo no'm veig ab ánimo de portarla del bras tot lo camí... y la
pobreta está desconsolada, de no poguer fer aquesta escursió que fa
tants dias somniava!...
--Si vosté m'ho permet --digué atentament en Cuberta-- jo tindré molt
gust en ajudarla á portar á la font tan preciosa cárrega. Lo senyor Gori
que es médico, pot veure si la cosa es d'importancia, y si'l caminar no
li pot ésser perjudicial, jo tindré un veritable goig en ferli de
caballero.
--¡Aquesta dona'm faria perdre! --exclamá de baix en baix don Joaquím
dirigintse á la Teresina y á sa muller que, plenas de sorpresa, acabavan
d'escoltar la manyosa sortida de la viuda Calcell.
Un sol moment li bastá á la filla gran d'en Bach pera posarse en
situació, y, atansantse á la Felissia que continuava en peu repenjantse
en lo bras de la seua mare, li digué ab fingida dolsor:
--¡Oh, jo també hi reclamo la meva part en aquesta obra bona! ¡No
faltava més, sino que tot fos per un sol! No, no; nos ho repartirém, una
mica per cada hu!... ¿Pera qué servirian las amigas? --y tot dihent
eixos mots, la Teresina, agafá'l bras que la Felissia, allargava á D.
Francisco y ab lleugeresa digne d'un prestidigitador, l'enllasá
fortament ab lo seu.
Entant los joves s'habian atansat á las senyoretas, cercant parella pera
fer junts lo camí; més las noyas Puigbernat, qual mamá perteneixia també
á la lliga de senyoras, que s'havia proposat conquistar al americano per
alguna de las seuas fillas, al veure que'ls oferian lo brás alguns dels
joves de la comitiva miraren á la seua mare, com preguntantli que es lo
que havian de fer.
Vacilant estava la bona senyora, quan lo seu espós, home de bastantas
llums y de excelent bon sentit, exclamá resoltament:
--¡Deixa que las noyas vagin ab qui vullan! ¡Ja ratlla en lo ridícul
aquest assedi sens treva per un home que qui sap quan ni ab qui's
casará, ni'ls graus de felicitat que proporcionará á sa muller, si es
que algun dia'n té! Totas plegadas donariau sobrat material pera fer un
saynete digne de D. Ramon de la Cruz.
## Idealitats.
La tarde havia passat rápidament. Lo berenar s'havia fet ab gran
animació, ja que l'acte de menjar reunidas diversas personas, casi
sempre predisposa als esplays de la confiança. La confortació material
anima'l rostre, los ulls brillan ab major forsa, las galtas se colorejan
de carmí y las riallas se encomanan dels uns als altres, sens donarse
compte de la corrent de intimitat, que s'estableix entre las personas
reunidas.
Posats damunt de l'herba los blanchs toballons, cada familia hi havia
escampat las seuas provisions entre las que ocupavan preferent lloch los
pollastres rostits, lo peix fregit, las truytas d'ous, la llangonissa y
las fruytas de tota mena. Ab cordial espansió s'havian fet oferiments de
una á altra familia. Uns havian fet probar lo seu Jerez de llegítima
procedencia; altres préssechs cullits en sas propietats; altres
moscatell de sas vinyas; altres llangonissa, enviada directament de
Vich; produhintse un aplech d'esquisitats que las minyonas de servey
portavan de una banda á l'altra y molt especialment á D. Francisco, al
qui gran part de la reunió tenia empenyo en oferirli los mellors
presents.
La familia Bach que havia portat una grossa galantina de capó, guisada
pe'l seu cuyner, l'havia repartida espléndidament entre la concurrencia.
Li era precís agrahir las atencions que's prodigavan á son hoste, y que
aquest, vejés que se'l tractava com si ja fos part de la familia,
prenent com dirigits á ells los obsequis que se li feyan. En tant, en
Cuberta, á qui ja no passavan desapercebudas las atencions de que era
objecte, havia estat amable y deferent ab tothom, oferint magnífichs
cigarros habanos als homes y essent lo primer en donar la má á las
senyoras, que incómoda y penosament assegudas en terra ó demunt de
punxosas pedras, no sabian com bellugar sas prou cruixidas camas.
Entretant lo sol havia anat descendint rápidament darrera de las serras;
en l'espay s'hi sentia eixa mena de calma precursora de las calladas
horas de la nit; l'ayre no movia ni tan sols las fullas que besava; las
papallonas plegavan sas ensatinadas alas, preparantse pera passar la nit
damunt los perfumats estams d'alguna oberta flor, y pe'ls estrets camins
oberts en las vessants de la montanya, baixavan saltironant de pedra, en
pedra, los remats, que'ls baylets, fent qualque refilet de fluviol,
acompanyavan á las llunyanas masias. Eix aspecte de la naturalesa avisá
als escursionistas que era precís retornar á Larrua. Allavors se
resseguí per darrera vegada los voltants de la font, enriquits ab un
veritable bosch de alsinas, per ahont serpentejavan á cada pas, petits
reguerons d'aygua, pera cullir bonicas brancas de ridolta, y ramells de
flors boscanas; los joves ab lo desitj de oferirlas á las noyas, ellas
pera engalanar son cap y sa cintura, per ballar al voltant del llarch
pedrís que enrotlla la mitj rompuda portella de la mina, la bulliciosa
sardana, indispensable pera tota la comitiva nombrosa, que surt á fer un
dia de camp.
Quan los excursionistas emprengueren lo camí en busca dels carruatjes
deixats á la riera, en Félix Arenas, que al fer la rodona havia lograt
posarse al costat de l'Adela, li havia dit ab emoció que no havia passat
desapercebuda per ella:
--Fassi tots los esforsos possibles, pera que jo puga anar al seu
costat al tornar á Larrua. Tinch necessitat de parlarli.
--Lo papá no ho vol... Tindré renys al arribar á casa... --havia
respost tímidament la noya.
--Li demano aquest sacrifici... Li asseguro que'm precisa...
L' Adela vejé en lo semblant del Arenas, quelcóm d'estraordinari y
digué:
--Afegiré un nou sermó als ja rebuts... Quan sia hora d'anársen, vosté
passi endavant... jo seré també de las primeras...
Un quart d'hora després l'Arenas caminava per primera volta en aquell
estiu, al costat de l'Adela.