BOY. (Es lo barò, es lo plan sèu...
Deixém la gábia parada.)
ROSA. Mes, ¿per qué? ¿De qué l' acusan?
¿Qué fá lo mèu pare?
ΒΟΥ. ¡Rosa!
¿Pots temer d' ell mala cosa?
ARNAL. Fá que 'ls que podan abusan.
(_S' ou lo fluviol al hort._)
BIEL. (¡Ah! 'L cansonè... 'l nèt del batlle
qu' estima á... Jo 'l salvo.)
(_Se'n vá._)
ROSA. ¡Oh! No.
¡Jo dech seguí al pare, jo!...
BOY. ¿Tú? Tè. ¿Veus aquesta ratlla?
Donchs tú no'n passas.
ROSA. ¡Mes ara!
BOY. Si may la dreta s' esguerra
¿quína treballa? La esquerra.
Desd' ara... jo sò 'l tèu pare.
ROSA. No tinguéu pòr. Obehirè.
BOY. Vès á la porta y espera.
(Ara parem la ratera.)
Confío en vos. (_Encaixant ab Arnal._)
ARNAL. Vetllarè.
(_Boy s'en vá, Rosa tanca la porta, y desprès, adelantantse, díu:_)
ROSA. ¡Dèu mèu, tinguéunos pietát!
ARNAL. No tingas pòr; no ha fèt res,
y un cop vist lo mal entés
tornará á está al tèu costát.
ROSA. Perque 'l cel ho vulga així
me 'n vaig á resar. (_Se'n vá._)
ARNAL. ¡Ay Rosa!
Jo, que vull ferte ditxosa,
jo haig de sè 'l tèu assesí.
¿Y diuhen que 'l feudalisme
ja no pot res? Ment quí ho díu.
Lo poder del rich altiu
sempre es rey, si tè cinisme.
Sí, ho es, perque 'l mateix poble
que 'm podria amparar ara,
es quí primè 'm desampara
per pòr d' enutjar al noble.
¿No sòn al fi iguals treballs?
Sempre... ho vol la Providencia...
ó per lleys ó per influencia
hi haurá senyors y vasalls.
(_S'ouhen tres cops de mall lluny, á l' altre ferrer._)
¡Ah! ¡La senya!... ¿Qué farè?
Ell la fá creyent segú
que no queda aquí ningú
ab l' amo prés... ¿Respondrè ?
¡Oh! ¡Quína situaciò
es aquesta... mare mèva!
¡Per un cantò la sort tèva
en mans del senyor barò,
y per altre 'l mèu amor,
lo sér qu' alenta ma vida,
del quí, ab ánima envilida,
destrueixo l' honra y lo cor!
¡Oh! ¡Sí... la mare ans que tot!
¡Ans que tot, la pobre mare!
(_Sospen lo mall damunt l'enclusa y
demostra la violencia de la lluita que li trosseja 'l cor._)
¡Oh! ¡No puch! ¡No puch!... ¡Encara
l' amor d' ella es quín mès pot!
A n' al mèu crim cerco escusa,
y, al alsá 'l mall, ab horror
lo veig ja, esclatantme 'l cor.
al damunt d' aquesta enclusa.
Y, ab tot, me dech decidir.
Si á la tercera vegada
que la senya m' es donada
mòn cor se vol resistir,
jo, despedit del castell,
del barò no seré patge,
anant pe 'l mòn en romiatje,
ab mòn pobre pare vell,
ma trista mare malalta.
los mėus germanets petits,
de fam, de fret arraulits,
de pá, d' abrich sentint falta!...
¿Y per voler ser honrát,
y per no faltar al cor,
y per no matar l' amor.
sense gota de pietát
veuré morir ab cor dú
la mèva mare estimada? (_La senya._)
¡¡Ah!! ¡La segona vegada!
Sí, mare mèva, ¡per tú!
(_Dòna 'ls tres cops y queda horrorisát._)
ROSA. ¡L' Arnal! ¿Qué fás ab lo mall? (_Surtint_.)
¡Oh! ¡Rosa! ¡Si tú ho sabias!...
Un crím que t' esferirias.
¡Fuig, fuig camí ral avall!
Mes no... no fugis... espera...
Si fugias... ¡lo mèu pare
y la mèva pobre mare!...
¡Oh... no... no... de cap manera!
¡Lluny d' aixó; al senyò barò
surt á rébre... á rèbrerl' vès;
réb-lo, y jo rebi desprès
la vostra maledicciò!
ROSA. ¡Pero l' Arnal... pel cel... digas!
ARNAL. ¡No... no 'm toquis... sò un traidor!
¡Fuig de mí... fuigne ab horror!
Quant dauradas las espigas
fassin garbas per los camps,
ta casa estará esfondrada
com si l' haguès arrasada
lo foch del cel ab sos llamps;
tú, sèns corona de rosas,
jeurás en ta sepultura ;
ton pare sa desventura
ab sas llágrimas copiosas
plorará boig per lo mon,
y sense filla y sens honra.
abatút per la deshonra,
no podrá ni alsar lo front.
¡Tot aixó aquí haurá passát.
y el tèu amant ho haurá fèt.
Siga quín siga 'l secret
qu' á n' això t' hagi portát,
sò un criminal, sò un traidor;
t' he perdút, Rosa, coneixme;
jo váreig véndrert'... maleéxme!
¡Lo mèu desditxát amor,
á tal extrem t' ha portát!
¡No... no... fuig Rosa: escupiume,
abominéume y malehíume
per tota una eternitát!! (_Se'n tá delirant._)
ROSA. ¡Reina del cel! ¿Qué 's això?
(_Y prenent la llumanera se'n vá detrás d' ell._)
### ESCENA ULTIMA.