BARÓ. ¡S'ha vist may sort com la mèva!
De tot tè culpa 'l Arnal.
ARNAL. Mi senyor.
BARÓ. De tú parlava
en aquest precís instant.
La mèva senyora ávia
m' ha fèt aquí un sermó llarch;
es á dintre ara ab la Rosa,
y fins tinch pòr que tardant,
com tú tardas tant, per terra
vagin tots nostres treballs.
ARNAL. ¿Y vos ha dit al parlarvos,
quelcom que 'ns puga indicar
que coneix la indigne trama
qu' havém de portar á cap?
BARÓ. ¡Cá! Raresas del sèu génit;
estranyesas de 'ls sèus anys,
que jo he fingit acatarlas,
mòlt humil y ab lo cap baix,
perque nos fòs cás que, irada,
fès, com pot fè, un disbarát.
ARNAL. Senyor: aixó es lo que temo,
si vos tinch de parlar franch.
He vist avuy la vostr' ávia
recelosa ab vos com may,
y ja qu' aixó no us reporta
res mès que 'l goig d' un instant,
y per éll abatéu l' honra
d' aquest ángel de bondát,
excitéu l' odi d' un pare,
y preparéu tants de mals
potser damunt vostra casa
y 'l nom gloriòs dels passats,
olvidéu á la doncella,
y entre tants rosers de Maig
com hi ha en los pobles qu' voltan
vostre castell senyorial,
bè hi trovaréu una rosa
mès bonica, sino tant.
BARÓ. ¡Bè... mòlt bè... mòlt bè t' esplicas!
Mes no m' enganyas, Arnal;
altre... un altre es lo misteri
causa del tèu bon obrar.
Al fí l' he pogút entèndrer...
No hi fá re... Acabém aviát.
Fá dias que per escusa
tèns la de que no s' en ván
l' Esquerrá ni mestre Jordi.
Avuy ho tinch disposát
tot de manera que prompte
sol á la casa estarás.
Jo 't preguntarè com sempre
desde cal ferrer de dalt,
tú 'm contestarás del modo
que tenim ja concertát,
y, per última vegada,
lo tèu pare, 'ls teus germans,
la tèva mateixa mare
viuhen de mas heretáts.
Si avuy no es mèva la noya,
si per ço no has procurát,
si no fas qu' ella mateixa
me rebi á la porta amánt,
los tèus pares serán pobres,
perque ningú amparará
á quí á renyir s' atreveixi
ab lo sèu senyor feudal,
y, mentres de pena morin,
tú serás de mí olvidát;
ni tú serás mès mon patge,
ni élls llaurarán mès mos camps.
ARNAL. ¡Oh!¡ Mare mèva!...
BARÓ. ¡Ja'm canso
de sostenir tants ingrats!
(_Se'n vá._)
### ESCENA XIII.