BARONES. Sí... vina.
¿La vèus fill? Es la Roseta...
Bona... bona minyoneta!...
La tèva ávia l' apadrina...
la protejeix; si arribès
lo cás de la mèva mort,
tú has de vetllar per sa sort,
y protejirla desprès.
BARÓ. Si ho vol senyora ávia així.
BARONES. Vull ben ditxosa sa estrella.
T' ho mano... fè un mal á n' ella
fora com fèrmel á mí.
ROSA. ¡Tanta mercé, mi senyora
baronesa!...
BARONES. Re... acabát...
y ara... tot quedi olvidát.
La pau la tèva ávia implora,
y aquest abrás la pau sella.
¡Enguerrant! ¡Fill! ¿Ploro? ¡Vès!
¡Vès!... No sò bona per res...
¡Me faig vella... 'm vaig mòlt vella!
(_Se'n va ab Agneta y Rosa._)
### ESCENA XII.