ROSA, ARNAL.

ARNAL. ¡M' está bè... mòlt bè!... Ho mereixo

perque sòch un criminal.

ROSA. ¿Qué tens?

ARNAL. ¡Ah! Res... ¡Tant se val!

En estant sol m' entristeixo.

ROSA. Arnal.

ARNAL. Rosa.

ROSA. Escolta.

ARNAL. Parla.

ROSA. Tinguém una esplicaciò;

ni tú pots dirme que no,

ni jo mès déch aplassarla.

ARNAL. No veig jo per quin intent...

ROSA. Comprench que 't donga sorpresa.

La senyora baronesa

surt d' aquí en aquest moment.

ARNAL. No la he vista.

ROSA. Ni podias;

per l' altra porta ha surtit.

¿Sabs, Arnal, lo qué m' ha dit?

Lo que tú 'm vás dir fá dias.

Qu' ennamorát de mí un noble,

s' ha proposát conseguirme,

qu' ella ho sab y que vè á dirme

que, ja que 's trova á n' al poble,

jo visca mòlt recelosa

del mèu bon pare al costát,

que busqui un marit honrát,

y qu' ab éll siga ditxosa.

ARNAL. ¿Y t' ha dit lo noble quí era?

ROSA. May lo nom m' ha volgút dir.

Mes jo t' ho déch prevenir

perque en tú 'l mèu cor espera.

ARNAL.¡Esperas! ¡Pobre esperansa

que morirá al ser nascuda!

¡Qué trista es, Rosa, quant muda

en desengany la confiansa!

ROSA. ¿Mes per qué, Dèu mèu, per qué?

Quant tot just fá avuy tres dias

vás venír duentme alegrías,

portador d' amor y fé,

¿cóm pot ser qu' avuy me digas

paraulas de desconsol?

¡Mòlt mès temps tarda lo sol

en fer grogas las espigas

que 'l mèu amor no ha durát!

¡Flors del mèu cor, rosas bellas,

no heu arribát á poncellas

que ja vos heu mustigát!

Pero aixó, ¿de qué en venjansa?

ARNAL. ¡Veyas si es de tigre 'l cor!

Aixó en premi del amor

que vá cumplirmel d' esperansa.

ROSA. ¿Tèns celos?

ARNAL. May me'n has dát.

ROSA. ¿M'estimas?

ARNAL. Penso que massa.

ROSA. ¿Tè dol deixarme?

ARNAL. 'M traspassa.

ROSA. ¿Ets inconstant?

ARNAL. Sòch ingrát.

ROSA. ¿Los mèus passáts?

ARNAL. No 'n sè res.

ROSA. ¿Tinch taca á l'honra?

ARNAL. Ni una.

ROSA. ¿Es dol amarme?

ARNAL. Fortuna.

ROSA. ¿Per qué doncas m'has sorprès

ab tant estranya mudansa?

¿per qué trossejas mòn cor?

ARNAL. Escolta, y vés si l'amor

pot viurer ja d'esperança.

¿Estimas tú al pare?

ROSA. Massa.

ARNAL. ¿Si visquès ta mare?

ROSA. Mès.

ARNAL. ¿Als teus germans?

ROSA. En eccés.

ARNAL. Los junta amor.

ROSA. Los enllasa.

ARNAL. Sòn la familia.

ROSA. Vritát.

ARNAL. ¿Cóm fá la ditxa?

ROSA. Reunida.

ARNAL. ¿Qué 's don' per ella?

ROSA. La vida.

ARNAL. ¿Qui no ha fá, qu' es?

ROSA. Un malvát.

ARNAL. ¿Déu re aturarnos?

ROSA. May re.

ARNAL. Per ells l'amor.

ROSA. Fins l'amor.

ARNAL. Per ells...¡l'honor!

ROSA. ¡May l' honor!

ARNAL. Donchs jo 'ls estimo ab mès fé.

¡Jo, per no ser fill ingrát,

pe 'ls mèus germans, pe 'l mèu pare,

per la mèva pobra mare,

tè perdrè sense pietát!

### ESCENA XIV.

Los mateixos, JORDI.

JORDI. Fòra aixó, si'l pare d'ella,

per salvarla no vetllès.

Lo ferrer de tall · 第 89 / 131 题