BARONES.¡Ja, ja, ja!
L' heréu... L' heréu, ¿vèus Agneta?
¿Vèus com la pobre velleta
encara fá tremolar?
Bè... vaja... re... Acostat... vina.
(_Ell hi vá, ella li allarga la má y éll li besa._)
Y ara olvidemho... fill mèu.
¡Si jo t' ho he dit pe 'l bè tèu!
L' ávia... la tèva padrina...
¿qué vol? que sigas ditxòs;
que per honrát te coneixin,
que 'n tot l'entorn tè beneeixin
pe 'l tèu cor bo y bondadòs.
¿No vèus que veig en perill
ton nom, ta honra, y ta casa?
¿No vèus que la tèva espasa
es la del fill del mèu fill?
BARÓ. Jo honrarla procurarè.
BARONES. Sí, fill mèu, sí... ho penso... ho penso;
tè veig ara y m' en convenso...
¡Es tant bo sè home de bè!
¿T' he posát trist? ¿T' ha fèt mella?
No t' ho he dit per çó ab cap rábia.
Es que la pobreta ávia
es ja ¡tant vella!... ¡tant vella!...
¡Y 'ls vells sòn tant reganyosos!...
Aném, vaja... portat bè.
Jo sempre t' estimarè,
si los teus fèts son honrosos.
Sigas bó, y no tingas pòr,
'sent bó... ja may t' intimidis;
mes, si no ho ets, no ho olvidis.
Jo salvarè 'l nostre honor.
### ESCENA XI.
Los mateixos. ROSA.
ROSA. Mi senyora baronesa.
BARONES. ¡Oh! Rosa... (Disimuléu.)
(_Apart á Agneta y al Baró._)
Mira... just ara á l' heréu
li alabava la finesa
del tèu treball.
ROSA. Mercé es
que no mereixo.
BARONES. ¡Oh! ¡No, no!
Sempre á l'Agneta dich jo
que no hi ha un altre qu' ho fès.
¿Ho tens llest?
ROSA. Si mi senyora
baronesa pòt entrar...
Tinch pòr que 's poguès tacar
ab la pols que hi ha aquí fora.
BARONES. Bè... Sí. (Aixís li parlarè.)
¿Entrar dius? Anem, Agneta.
Passa tú devant, Roseta.
Mes... no... vina... ara vè bè.