BARÓ. (¡Si haurá pogút observarho!)

BARONES. ¿Qué vè á fè aquí 'l senyò heréu,

tant joganer y tant plaga?

BARÓ. Re;'l daguer me fá una daga

de las bonas, de mòlt preu,

y jo venia á mirar

com tenia la sèva obra.

BARONES. Cautelòs estás de sobra.

BARÓ. Senyora ávia, déu parlar...

BARONES. No... has fèt mòlt bè; aixís ara

ja la sort d'ells no perilla;

jo proteijeixo á la filla, (_Intenciò_.)

tú protejeixes al pare.

BARÓ. ¡Qué sento! ¿La senyora ávia

protejeix la filla?

BARONES. Sí.

¿Es pot sè indigne de mí?

BARÓ. No es resoluciò prou sábia.

BARONES. Ditxosos los nobles qu' honran

ab sa virtút y son tracte;

n' hi ha en cambi, que, al sol contacte,

ja portan dol y deshonran.

BARÓ. ¿Ja hi ha sermò, senyora ávia?

BARONES. No; res... raresas de vella...

Es qu' estimo á la doncella,

sòn prims los jonchs de la gávia

que la guardan, y vull dír

que, com sa bondát coneixo,

la estimo y la protejeixo

ab tot cor, fins á morir.

BARÓ.(¿Suspitará alguna cosa?

No ho crech; es sermonejá.)

BARONES. ¿Y ara, aquí á Olot, qu' hi fás ja?

BARÓ. ¿Ja estèu de mí neguitosa?

BARONES. Clar qu' ho estich; ab desficis

me tè 'l vèurert' tant parát,

perque... la ociositát

es mare de tots los vicis.

BARÓ. Avia, es mòlt enguniòs

que cada, cada vegada

que parlár ab mí us agrada,

siga per renyir tots dos.

¿Per qué tinch jo de trencarme

lo cap, llegint lletras mortas,

ni anar á trucá á las portas

de Roma per ordenarme?

¿Per qué tinch de vestir mallas

ni posar á mòn goig trèva,

si ja sobra á casa mèva

lo llaurer de cent batallas?

Mos passats ván guanyar gloria

per donarme un nom gloriòs;

riquesas, perque rich fòs,

y ecsemples grans per memoria.

Donchs si tot m' ho ván deixar,

y de tot ja sò pubill,

¿per qué haig de buscar, com fill,

lo que 'ls pares me ván dar?

¿Si tot fèt ja vaig trovárho

que, fent mès, tinch de lograr?

BARONES. Lo que 'n fèr t' has d' esforsar;

pots lograr lo conservarho.

Jo sò vella, y tinch memoria

de nostres antepassats:

n' hi ha á la iglesia, n' hi ha lletráts,

n' hi ha á las armas, guanyant gloria.

¿Es res d' aixó 'l que fas tú?

Lluny d' aumentar mès ta fama,

casante ab ilustre dama,

solter, no vols á ningú;

ab tos amichs calaveras

llágrimas per tot deixéu;

delirants, no respectéu

á casadas ni á solteras,

y la tèva fama es tal

per poble, vila y massía,

que's malehit de nit y dia

lo nostre castell feudal.

¿Fá aixó quí tè noble cor?

¿Fá aixó quí sent la noblesa?

AGNETA. La senyora baronesa,

pensi qu' ha dit lo doctor...

BARONES. ¿Es noble lo qu' ara féu

los nobles d' avuy en dia?

Jugar, cassar tot lo dia,

dá escándols per tot arréu,

y entre tant folgar y riurer,

com rassa dejenerada,

teníu la espasa occidada,

y ni sols sabéu escriurer.

¡Ah! Massa rahò tè lo poble

en odiarvos y mal-dirvos!

¿Cóm per nobles pot tenirvos

si en res vos trova sanch noble?

Noblesa... vol dir l' escuma,

lo eccels del honor puríssim;

es l' ecsemple brillantíssim

qu' á lo gran y bo acostuma.

Noblesa, sens tal puressa,

noblesa dirse podrá,

pot dirsen; mes may será

la verdadera noblesa

la que, sens fé ni paraula,

sense sabiesa ni honor,

sense virtút ni valor,

qu' arriba ja á semblar fáula,

confosa entre la brivalla,

y assistint al sèu enterro,

se consumeix com lo ferro

de vostras cotas de malla.

BARÓ. Lo que veig ja, senyora ávia,

es que ma condescendencia

es mòlta, y que ma paciencia

podría tornarse en rabia,

per sentirme renyá així.

Que no sòch un nin sabèu;

faig lo que vull: ¡Sò l' heréu

del castell de Vallgorguí!

BARONES. ¡Enguerrant!!

AGNETA. ¡Jesus María!

BARONES. ¡Desventurát! ¿Qué m' has dit?

Tú haverte á tant atrevit!!

Tú! En mal hora ho pasaria.

Tant abatuda, tant vella,

tant trista, tant tremolosa,

del tèu ávi sò la esposa,

¡de éll viuda per mala estrella!

Fill de rassa de valents,

tant sols honra vá donarme;

quant ab éll vaig enllassarme,

jo li vaig dar tots los bèns...

La hereva, donchs, sols sò jo.

Jo que puch desheretarte;

¡vina als mèus peus á humiliarte!

¡vina á cercar lo perdò!

¡Ara que 'l tèu orgull sab

fins ahont abatret podría...

Heréu de la baronía

de Vallgorguí, baix lo cap!

Lo ferrer de tall · 第 85 / 131 题