BARONES. ¡Ay, si sabias Agneta,
com tinch lo cor traspassát!
Allí, á casa dels marquesos,
no podia respirar;
necesitava esplayarme
y no podia... no... may.
¡Ay Senyor, Senyor! Sò vella,
sò mòlt vella... tinch mòlts anys;
si una vida tota honrada
s' ha d' infamá al cap d' avall,
que no ho vegi... que no ho vegi...
que no ho vegi.. morí abans!
AGNETA. ¿Qu' ha passat la mi senyora?
BARONES. Sí; tú ja no ho contarás;
y ademès, jo necesito
poder... poderho esplicar.
M' estava á casa 'ls marquesos
en lo jardí, part de baix,
quant sento remor de veus
darrera l' encanyissát:
era 'l mèu nèt, lo Barò,
rient de bò ab los sèus companys,
y ben prompte, clá espressantse,
lo sèu intent criminal,
los ha dit mòn nèt indigne.
Del vescompte en lo palau,
ha de ser duta la noya
del daguer, un cop allá...
¡Oh! No t' ho vull dir, Agneta.
Ni t' ho vull dir, ni ho sabrás.
Al sentirho, la vergonya
m' ha dát al rostre la sanch,
y per éll, per nostre casa,
per 'quest ángel de bondát,
qu' entre tots, vils, vólen perdrer,
aquí he vingút al instant.
Lo mèu nèt, pe 'l plan indigne
que trama, prompte vindrá;
vull que, quant vinga, aquí 'm trovi.
AGNETA. ¿Ja pensa lo que li es mal,
la senyora baronesa,
l' enutx qu' aixó li dará?
¿Ja pensa?...
BARONES. Cállat, Agneta.
¿Creus tú que ma dignitát
ni un instant pot rebaixarse,
á que éll puga suposar
que jo sè sos plans indignes?
No; per éll será bastant
que vegi que la sèva ávia
protejeix ab viu afany
á n' aquesta pobre noya
víctima de 'ls sèus enganys.
¿Qu' es? (_Riallas fora._)
AGNETA.Lo nèt de ma senyora
que vè aquí ab los sèus companys.
BARONES. Deurá deixarlos; apártat,
perque fins que ja hagi entrát,
no vegi qu' aquí nosaltres
ja l' estavam esperant.
(_Agneta s' aparta y apareix al fondo 'l Baró qu' entra creyent que no
hi ha ningú._)
### ESCENA Χ.
Las mateixas. Lo BARÓ.
BARÓ. ¡Duptan que puga lograrho!
Qu' ho duptin; ells s' ho veurán.
(_Avansa fins que veu á la baronesa y díu apart sorprès:_)
¡Ah! ¿L' ávia aquí? (_Vá y li besa la má._)
BARONES. Passa avant.