-No me'n parli, no me'n parli! Tantes coses volem, que no podrem
aconseguir mai! Itàlia és un dels meus somnis daurats; però què
s'hi ha de fer!...
Aquest to elegíac d'en Melrosada ha entristit una mica la
conversa. La Lluïseta, amb la seva alegria animal, i passant la mà
per les galtes del seu marit, vol animar la concurrència.
El marit, complagut per aquella pública expansió de la seva dona,
guaita la Lluïseta amb una estúpida tendresa; i la tia Paulina,
confidencialment, s'acosta a en Melrosada.
-Ja ho veu, Melrosada! Ells són feliços!
Don Gaspar, amb estranyesa, s'adona que la seva presència a casa
dels Buxareu no desperta la situació enutjosa que ell esperava.
Està ben vist que ningú es recorda, en aquells moments, del seu
fracassat matrimoni, ni de la ridícula història de les lligacames:
una vegada ha pres la tassa de cafè, li fa l'efecte que totes
aquelles coses era ahir que les veia, i que res no ha passat des
de la darrera visita. Això li dóna tranquil·litat, i ràpidament en
Melrosada torna a pensar en les consideracions que feia el matí:
la imatge del tigre de la selva hindostànica, i la imatge del
conill rosegant la fulla de col, se li apareixen clares
esperonant-lo; i aleshores, una idea, que ja altres cops se li
presentà i va rebutjar-la com un mal pensament, se li presentà de
nou, i a en Melrosada no li semblà pas tan despreciable.
És un pensament obscur que ja fa temps dorm en el fons de la seva
ànima; una cosa que ell mateix no s'ha atrevit a confessar-se, que
ha persistit abans i després de la seva aventura matrimonial, que
ha anat creixent i prenent forma sense que ell se'n donés compte.
I ara, escoltant les paraules de la tia Paulina el va encenent a
poc a poquet; i, el que li semblà un temps cosa impossible i
absurda, ara ho vol amanyagar com l'esperança única, coordinant
aquesta esperança amb el soliloqui suggerit pels animals de la
col·lecció zoològica.
La tia Paulina parla:
-Ja ho veu, Melrosada! Ells són feliços! Si sabés l'alegria i la
tristesa que m'ha causat, el casament de la meva neboda! Ja em
començo a sentir vella! Ja ho veig: tota la vida he estat i seré
això: una germana de la caritat!
En Melrosada sospira, tremola, es torna vermell, i, molt baixet,
perquè només el senti la tia Paulina, diu, emocionadíssim:
-Escolti, Paulina: i ¿no voldria ser també una germana de la
caritat, per a aquest pobre malalt, que l'estimaria amb tota
l'ànima?