Romeu: Ab ell vinch.
Capuletti: Sí, Deu te porta, lo vampir de ma sanch! Benehit sia qui á
mon furor t'entrega. Dexáunos lluytar, donchs! Deu me l'envia! Matador
de mon fill, ja fores! ¡Prega!
Romeu: Sou vell. No lluyto ab vos. Deixáu que lluyten los qui sanch més
ardent y forsa tenen. No sou vos, ne son ells los qui jo repte.
(Capuletti, extenent sa espasa, conté als que volen precipitarse sobre
En Romeu.)
Capuletti: Y jo, son cap, jo, que só tots, accepto. Posa un mos á ta
boca que blasfema... Y tots vosaltres, quiets! Obriunos plassa!
(Dirigintse á En Romeu y senyalant als seus ab la punta de la espasa.)
No es més ardent sa sanch. ¡Si ma sanch crema! Ni son més forts tampoch.
¡Jo só ma rassa!
Romeu: Ma lluyta ab vos sacrílega seria, que aquí vinguí á buscar la
esposa mia.
Capuletti: ¡Ta esposa!
(Sorpresa general. Julieta se despren dels brassos de las donzellas y
avansa, pero casi ja sens forsas.)
Julieta: Sí... jo... só...
Capuletti: ¡Tú!... ¡Tú, traidora! ¡Malehit lo jorn en que engendrada
fores!
(Julieta a qui mancan de cop las forsas, cau en brassos de las
donzellas. Capuletti tracta de precipitarse sobre ella, espasa en má,
pero Fra Llorens s'interposa.)