Capuletti: Deu te porta! (Desenveynant sa espasa.)

Romeu: Ab ell vinch.

Capuletti: Sí, Deu te porta, lo vampir de ma sanch! Benehit sia qui á

mon furor t'entrega. Dexáunos lluytar, donchs! Deu me l'envia! Matador

de mon fill, ja fores! ¡Prega!

Romeu: Sou vell. No lluyto ab vos. Deixáu que lluyten los qui sanch més

ardent y forsa tenen. No sou vos, ne son ells los qui jo repte.

(Capuletti, extenent sa espasa, conté als que volen precipitarse sobre

En Romeu.)

Capuletti: Y jo, son cap, jo, que só tots, accepto. Posa un mos á ta

boca que blasfema... Y tots vosaltres, quiets! Obriunos plassa!

(Dirigintse á En Romeu y senyalant als seus ab la punta de la espasa.)

No es més ardent sa sanch. ¡Si ma sanch crema! Ni son més forts tampoch.

¡Jo só ma rassa!

Romeu: Ma lluyta ab vos sacrílega seria, que aquí vinguí á buscar la

esposa mia.

Capuletti: ¡Ta esposa!

(Sorpresa general. Julieta se despren dels brassos de las donzellas y

avansa, pero casi ja sens forsas.)

Julieta: Sí... jo... só...

Capuletti: ¡Tú!... ¡Tú, traidora! ¡Malehit lo jorn en que engendrada

fores!

(Julieta a qui mancan de cop las forsas, cau en brassos de las

donzellas. Capuletti tracta de precipitarse sobre ella, espasa en má,

pero Fra Llorens s'interposa.)

Las esposallas de la morta · 第 8 / 9 题