Fra Llorens: Mort aparenta del himeneu lo llas ne vindrá á rómprer.
Pálida quedarás, sens sentit, muda, sens alé ni calor, y, entrenyoradas,
baixarán ton cadáver las donzellas á la maysó de las eternas sombras.
Allí aniré á buscarte.
Julieta: Pero, pare, ¿y mon Romeu?
Fra Llorens: Jo't portaré á sos brassos. Fes lo que't dich, y de tos
ulls, ma filla, esborra'l plor que avuy los ennuvola. Confia en Deu,
Julieta.
Julieta: ¡Oh, pare, pare!
Fra Llorens: Deu tot ho pot. Ell obrirá'l sepulcre hont te creurán per
sempre soterrada, y de ta falsa mort al rompre'ls llassos, més amada que
may y enamorada, de ton espós te trovarás en brassos.
(Fra Llorens acompanya á Julieta qu'entra en sa cambra.)
Fra Llorens: ¿Será felís? Que Deu ho vulla, y vulla perdonarme també!...
No hi ha altre medi. Si erro, Deu meu, preneu mon erro en compte, que
véurerla felís tant sols desitjo. Segur es lo narcótich. Aparensas li
donará de mort, y quant, vestida tota de blanch, de rosas coronada, á
sepelirla baixen á la fossa, poch han de créurer qu'es sa mort sa vida y
que á bodas la portan. Deu me done, com fe ne tinch, forsas bastants.
Deu vulla que tot sia per bé y que tot reixia!
(Va per sortir y se trova ab En Capuletti, que vé del interior del
palau.)
(Fra Llorens, Capuletti)
Capuletti: Deu guarde á Fra Llorens. La ceremonia vingué tal volta á
honrar.
Fra Llorens: Ja m'ho digueren; ja'm digueren, senyor, que de ta filla la
má d'esposa á un estranger ne donas, no á un noble varonés, com las
lleys manan.
Capuleti: Conrad no es estranger. Si de Provensa devall lo cel es nat,
també Verona desde nin lo coneix, que aquí vingueren, proscrits los
seus, á demanar un dia nou cel y novas llars y nova terra. Son nom, sos
fets, son cor lo recomanan, qu'es tot en ell enter, tot en ell noble. Es
ardit y valent, d'or sa paraula, y la que aquí'm doná, no fa tres dias,
será cumplida avans que las tenebras hajen la terra enmantellat vint
voltas. Mon fill será venjat, espós ma filla ne tindrá y protector, y
quant jo muyra, cap tots los meus y gloria mon llinatge.
Fra Llorens: (Com si parlés sol.) ¡Quánt millor, quánt millor, oh Deu,
no fora de la patria en las aras benehidas tots los rencors sacrificar y
greujes, y, sa gloria guaytant, finir sos bandos! May ocasió que á vots
més alts responga.
Capuleti. ¿Y mon fill? ¿Y sa sanch? Y las dels nostres encara errants y
no venjadas sombras? No potser, pare. En tant Varona visca, viurán sos
bandos y viurán sos odis. Avans lo cel se tocará ab la terra.
(Fra Llorens, Capuletti, Conrad d'Arles. Poch després Julieta. Damas
pertanyents a la casa de Capuletti. Algunas nobles donzellas de Verona,
vestidas de blanch. Servidors y patjes portant la bandera y l'escut de
Capuletti.)
(Venen tots del interior y s'extenen per la galería. Las donzellas
entran en la cambra de Julieta y als pochs instants tornan á surtir ab
ella. Capuletti se separa de Fra Llorens y's dirigeix á rebre als
hostes.)
Capuletti: Senyors, que Deu vos guarde y ab mí sia! Ja de mon fill, de
mon Tybul, las restas en pau descansan dins lo lloch hont jauhen,
cayguts com ell en camp obert, sos avis. Ne venjarém sa mort, mes ans,
es forsa deixar segurs mon nom y mon llinatge. Espòs dono á ma filla. En
Conrad d'Arles la plassa de mon fill avuy ocupa, (Apareix Julieta ab sas
donzellas.) y ell ne será, si caich, de ma venjansa y de ma casa hereu.
L'ara'ns espera. Las antorxas mateixas del mortuori ne serán las
antorxas de las noces. Conrad, la má dona á ta nuvia. (A Conrad d'Arles.
A Fra Llorens y als demés.) Pare, vosaltres tots també, seguiume al
temple.
(Conrad s'acosta á Julieta que's deixa péndrer la má.)
Conrad: ¡Julieta, mon amor!
Julieta: (Ap..) ¡Deu meu! ¡Jo'm moro!
Fra Llorens: (Ap..) Sa palidesa ho diu. Begué'l narcótich.
(Moviment general. Tots obran pas á Capuletti, que avansa'l primer,
seguit de sa filla, conduhida, més morta que viva, per En Conrad. Fra
Llorens y tots los demés segueixen. Aixís que arrivan á la porta del
fondo trovan de peu, cruzat de brassos, á n'En Romeu. Julieta llansa un
crit, se despren de la má d'En Conrad y retrocedeix espavordida, fins á
cáurer mitj desmayada en brassos de las donzellas. Fra Llorens
s'aproxima á ella, com per ampararla. Capuletti y Conrad posan má á la
espasa.)
(Dits, Romeu)
Romeu: ¡Endarrera tothom, los qui al martiri la víctima portau! Tots
endarrera, manifassers d'un himeneu sacrílech! Sol jo aquí, de ma casa y
ma bandera, sol jo, de ma maynada, vos repto á tots, oh rassa
enfolleida, sols en bausía y desserveys mestrada! Sa vida'm porti lo qui
vol ma vida, quant vinga per ma testa ensangrentada! Veniu á mí! Jo só
En Romeu Monteschi!