D. Lluís: ¿Una filla?

Mar.: Sí, una noya que orfaneta recullim, y no fa gaire casárem ab en

Jordi, nostre fill.

Jove 1r: ¿Y sen' vá?

Jaume: Com bona esposa segueix la sort del marit.

(Se comensa á sentir allá lluny una música que toca un pas doble, la

cual anirá acostantse més y més.)

Jove 2o: (Mirant cap á la dreta.) ¿Qué déu ser aqueixa música que se

sent?... ¡Y quin brugit!

(Surten per la dreta varios xicots corrent y cridant.)

Xicots: ¡Ja venen los voluntaris!

Mar.: Jaume, anémnosen' de aquí, que per cert jo cauré morta cuant

passaránt nostres fills.

Jaume: Anem, sí, pero á la riba per poderlos despedir; los vull dar

una abrassada.

Ja hi van al África · 第 6 / 9 题