Mar.: No pas lo cor de una mare que veu de lluny lo perill.
Jaume: ¿Y lo tinch jo acás de suro? ¿lo tinch de ferro vestit? ¿Acás
no me es á mí en Jordi, com á tu lo estimat fill? ¿No tinch de patir,
responme al véurel' marxar de aquí, que encara vols aumentarme la
pena ab los teus suspirs? ¿Aquest será lo coratje que donarás á ton
fill perque vage á la batalla com un valent paladí? En estos casos
solemnes que hi vá la sort del país, las donas no més són bonas per
fer pérdrer lo esperit.
Mar.: ¡Cóm voleu que esperit tinga cuant á la edat que jo tinch se
men' van lo fill y filla cap á la guerra del Riff!...