Jaume: Estich content del mèu fill.
Mar.: Si lo haguésseu vist los vespres, cuant estabam recullits, com
lo pobret nos llegía la historia del temps antich, de grechs, de
turchs y almugávers, de Fivallers y Clarís, ne habia pera encantarse
sentintlo tan sols llegir. ¡Pobre fill de mas entranyas que vá al
África á morir!
D. Lluís: Vamos, bona Margarida, suspeneu vostres suspirs no tots
allá han de quedarse, alguns tornarán.
Mar.: ¡Ay fill ja es massa que l' cor m' ho diga!