Jove 1r: Jo no encara.
D. Lluís: Ja l's veurás, ¡fan un goig!... de bona gana aniría per
allá sols per véurer las proesas que farán per aquells camps.
Jove 1r: Mireu que es mòlt lo entusiasme de tot lo jovent del pla: no
tan sols es Barcelona, Tarragona, Reus y Valls, tothom á professó
feta de voluntari sen' va.
D. Lluís: Tens rahó, ara m' recorda que l' altre dia, dimars, vaig
anar á la oficina pera véurel's allistar, y allí vaig ser testimoni
de un succés que es cosa gran. Figuráuvos que s' presentan un minyó
mòlt ben plantat ab sòn pare, ja vellet y tot ple de cabells blanchs:
lo vell diu ab energía: --Fassa l' favor de apuntar Jaume y Jordi
Bacarissas, voluntaris catalans. --Vos sòu massa vell, li diuhen, no
podeu ser allistat. --¡Cóm massa vell! ¿per ventura no tinch fort
encara l' bras? ¿No sento en mon cor la flama del patriotisme més
gran? donchs si l' foch tinch y la forsa necessaria en lo combat, no
me digau vell, encara que m' veiheu los cabells blanchs. --Pare, li
contesta 'l jove, sossegáuvos, que jo hi vaig, y ja que vos no hi
veniu, vostra intenció hi anirá, que vostre fill, lo bon Jordi, sòn
fusell al carregar, per vos, y per éll, dos balas hi posará de un
plegat.-- Lo vell se abrassa ab lo jove, aquest l' estreny ab afany,
y tots los que aixó mirabam casi bè várem plorar.
Jove 2o: De aixó ne dich espanyols.
D. Lluís: De aixó ne dich catalans; pero calláu, perqué m' sembla que
l' vell de que os hi parlat, es lo qui ab una pagesa cap aquí se va
acostant, sí que ho es, vull saludarlo perqué m' té lo cor robat.
## Escena II.
_Jaume ab manta y bastó, Margarida, ab cistell al bras, surten de la
dreta._
Jaume: Margarida, Margarida, fès lo cor fort, ja t' ho dich; no
plores més ni t' trastornes perque sen' vá nostre fill. Deixa, deixa
que sen' vage á castigar los del Riff, que ja sa patria agrahida lo
benehirá desde aquí.
Mar.: ¡La patria! ¡sempre la patria! ab res més pensas tu.
Jaume: (Ab intenció.) Sí. Tant de bo que, com jo penso, ne pensassen
alguns mils.
D. Lluís: Teniu rahó, Bacarissas, (Acostantse.) y perdonáu si
entrevinch, mès, vostre noble entusiasme me obliga á venir aquí per
presentarvos, bon Jaume, als mèus més íntims amichs. Aqueix es lo bon
patrici (als joves.) que no fá mòlt vos he dit que vaig véurer
presentarse de voluntari ab sòn fill.
Jove 1r: Donáunos la má, bon Jaume, y contáunos com amichs.
Jaume: Gracias per lo bon concepte que de vostés meresquí; mès jo
sempre, mentres visca, tindré l' mateix esperit. Que era massa vell,
digueren, jo que l' cor sento bullir de la mateixa manera que en la
guerra del any vuit, cuant del Bruch en la alta serra deya al francés
atrevit, "Per aquí no hi passa dèu que no parle llemosí."