Va ser la primera vegada que vaig sentir vibrar l'ànima del poble,
aquella corrent misteriosa que a un moment donat, lliga a tota una
multitud, fent-ne un sol cos, una sola massa vivent, que esclata a lo
millor en alegries esbojarrades, i en entusiasmes folls o s'extremeix
en paors misterioses...
La ventada que tota la nit havia rodolat, entre ruixats i cops de
porta per sobre les teulades de la ciutat adormida, mar enfora havia
fet de les seves i al clarejar el dia va sobtar a tothom una nova
esglaiadora: el temporal havia sorprès en alta mar les parelles del
bou... sols dugues havien pogut tornar a temps... de les altres no
se'n sabia res. Tothom va saltar del llit i va sortir al carrer: allà
baix, al cap-de-vall, s'hi veien passar de gairell les onades
furients, embestint-se unes amb altres, llençant enlaire glopades
d'espuma...