La premsa de Barcelona ha donat a entendre que no s'havia
commogut d'entusiasme amb el _ball d'En Serrallonga_.
Cada u pot dir lo que li sembli de les coses; mes ¿és possible
que una diversió tan antiga, tan local, tan barata i tan
senzilla, no hagi sigut de l'agrado d'aquelles persones que
sempre estan lamentant-se de que es van perdent la senzillesa
antigua, les tradicions locals, les festes que costaven pocs
diners?
Jo em represento el goig que els nostres antepassats haurien de
trobar per força en aqueix manso espectacle en aquell temps
ditxós del culot i la calça curta; quan el nois duien sivelles
al barret i els homes a les sabates, i es viatjava en galera,
lo qual tenia l'aventatge de donar lloc a què un, tant si volia
com si no, s'hagués de enterar de tots els barrancs i fangueres
i camps i vinyes d'altre que pel camí es trobaven. De vegades,
fins feien el viatge sens ser robats, circumstància que per sa
estranyesa era objecte de mil variades conversacions, i a
l'arribar a un poble de festa major, ¿qui no es dalia per veure
el _ball d'En Serrallonga?_ ¿Qui no el trobava bo, divertit,
xocant i quasi quasi patriòtic, en el sentit més auster
d'aquesta paraula?