El _ball d'En Serrallonga_ me transporta a aquells temps
ditxosos en què eren vassalls penjables i tallables els que
avui venen vinagre amb un _don_ com un temple, i
s'esgargamellen per fer-nos creure que tot lo nou és dolent. El
_ball d'En Serrallonga_ vol dir que, aquells temps lamentats,
la gent trobava gust en lo que avui fa asco. Vol dir convents i
demés, mals usatges, carrers sense llums, províncies sense
camins ni correus, i llumeneres de quatre brocs; vol dir que
l'ociós era persona i el laboriós canalla, davant la llei. Vol
dir penjats i degollats, esquarterats, llengües traspassades;
vol dir mona i serp i gat, dins de la bota criminal...¿I voleu
que no m'alegri de veure'l?
Bah! A mi m'agrada veure lluquets i esca, cogulles, tartranes,
rems, ciutadeles i _balls d'En Serrallonga_ per poder dir amb
gust: -No n'hem de fer res, de tot això.