Pel carrer la gent: -A on aneu? Què hi ha?
-A ca la ciutat... Han mort un noi de cinc anys, filla; guapo,
ros... Aquests brètols del vi... Aquests del portal! Mala fi
facen!
-Un noi, han mort?
-Sí, de cinc anys. Àngel de Déu!
-Malvinatge! Jo també vinc.
-Jo també.
-Un noi de cinc anys? Anem.
-Una pobra criatura? Anem-hi tots.
Allò era un contínuo pel camí.
Arriba la gent a ca la ciutat, tota esparverada, tota plorosa,
tota irritada, tota baladrejant.
Pregunta pel noi, i els diuen que no n'han vist cap. Pregunten
pel burot, i responen que no en saben res.
-Com, no en saben res? El Diari ho porta.
-Ah! No ho saben? Tracten de tapar-ho.
-Diu que no han vist cap noi? Anem a l'Hospital.
-Té raó, aquesta bona dona. Cap a l'Hospital... a l'Hospital, a
l'Hospital.
-Diu que avui han tancat el corralet.
-L'han tancat? L'han tancat? ¿L'han tancat?