Ara bé: ¿no és cosa trista el pensar: «Jo estic bo i sa; no tinc
por, no perdo interessos, no pateix ningú dels meus, i no obstant
em veig obligat a procedir com si el meu ser hagués experimentat
alguna alteració? ¿Com és que tinc de pensar si la gallina va més
cara? ¿Com és que no hi ha sarau ni teatre? ¿Com és que tinc de
pensar en morts, en malalts, en metges? ¿Cóm és que no puc ignorar
coses que no voldria saber? ¿A on és, o en què consisteix la
llibertat humana? Si jo sóc lliure, cóm és que...