El que menys s'afigurava UN TROS DE PAPER era que tingués de
passar l'estiu parlant d'emigració, de fossers i de potingues.
Els meus companys i jo dèiem: escriurem articles de teatres, de
modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines i havem anat a
raure a còlera i a difunts, com si la mort fos comèdia, com si el
tenir rampes hagués sigut moda alguna vegada i com si fos costum
catalana l'anar a passejar en cotxe ficat dins d'una caixa
llargaruda.
¡Ah si avui fos l'últim dia que la fatalitat ens obligués a
tractar d'aquestes coses!... Prou ganes en tenim i, parlant amb
franquesa, també en tenim algunes esperances.
Un company meu diu amb tota formalitat que _això s'acaba_.
Tan de bo!
¡Així fos tan fàcil acabar el còlera com aquest article!...
Ja s'ha acabat.