-Ai! si a n'en Carlets li agafava alguna cosa, com quedaria jo?
-¿I jo que sempre estic amb un salt al cor per en Titus?
-L'any passat no ens vàrem casar per a deixar passar la quinta;
aquest any pel ditxós còlera... jo t'asseguro que en res tinc
sort!
-Sí, tu rai que al menos saps de cert que l'any vinent, si som
vius... dallonses!... Jo sí que sóc de plànyer. Ves si no hagués
sigut pel còlera, en Titus l'any vinent guanyaria xeixanta duros
cada mes; però com tot ha anat tan malament, el seu principal li
ha dit que no n'hi donaria més que quaranta cinc.
-Ai, _con tal_ que a n'en Carlets no li agafi alguna cosa!...
-Ai, com tarda en Titus!
(_La mare, entrant_). -Noies, a dinar.
-Ai! quin susto m'ha donat... (¡Ai, si en Carlets tenia alguna
cosa!).
-Ai! a mi també. (¡No sé com és que en Titus m'ha de fer estar amb
tanta ànsia!)
-¿Què no han posat en Carlets... Ai! vui dir l'aigua en fresc?
-No beguis fred, que és mal pel Titus... Ai! vui dir pel còlera.