-Li dic que pocs períodes hi ha més hermosos, des del punt de
vista de l'estudi econòmic. Després de la crisis monetària, ix la
industrial tot seguit, i a penes la gent indiferent a la ciència
s'abandona a l'esperança d'un temps normal, ve el còlera a
brindar-nos datos que redoblen lo complexe i interessant de la
qüestió. Si la malaltia es desenrotlla amb les degudes proporcions
que la ciència té dret d'esperar, tindrem la sort d'experimentar
fins a quin punt són certes moltes teories dubtoses.
-Jo, des de la guerra dels Estats Units tinc fet un estudi sobre
el decreixement de la població americana i sa influència en
l'Europa occidental; mes per a que les deduccions meves resultin
certes, necessito una mortalitat molt forta, i ¿què vol que li
digui? tinc por que aquest còlera serà molt fluix i no confirmarà
pràcticament els meus datos. Al principi em vaig animar amb la
confiança de que fes alguns estragos en tota la costa de Llevant,
que era cosa que em convenia molt per al meu objecte; mes si
l'enfermetat segueix amb aquesta insignificància me catxifollarà:
tindré de refer el llibre que em costa cinc anys de treball... i
fóra llàstima.
-Ca, no tingui por, ja apretarà, ja! Jo tinc preparat un folleto,
i així que comenci a morir gent pels barris d'arrabal, demostraré
fins a l'evidència la imperiosa necessitat de posar un correctiu a
la desatentada procreació de la classe proletària.
-Malthus, eh?
-Pss... Malthus... Oh! però; l'hi millorat molt!
-Res, veurem. Lo cert és que el mal no progressa i jo estic de mal
humor de por de perdre cinc anys d'estudis.
-Animi's, home, animi's. El còlera correspondrà a lo que
lícitament pot demanar-se-li, lo contrari no pot ser, seria
antieconòmic.