-Jo sempre he sostingut que el còlera es desarrollaria poc i és
una llàstima; perquè he compost un preparat que em sembla que
seria molt eficàç per acombatre'l; però com no hi ha casos... no
el puc posar a prova. És que és molt! Amb tant com s'enraona, no
trobo un colèric ni amb candeletes.
-Jo tinc tota la clientela fora. Veu, aquest any entre sustets de
bullangues, i un poc de còlera, jo hauria pogut adelantar alguna
cosa; però la gent que visitava se m'ha esporuguit, i, ¡vagi'ls al
darrera! Avui fa quinze dies que ningú ha trucat a casa meva. En
quant a medis de curació no m'hi amohino; ja tinc massa anys per
tornar-me a posar a estudiar. Si el còlera és boig, que el
lliguin; jo seguiré les prescripcions antigues, i santa bona
Maria. Mentrestant, el mal és que no es guanya.
-Veu en temps de salut sempre hi cauen quatre costipats, un
tisiquet per aquí, un pletòric per allí... i tot ajuda. Però
ara...
-Sí, ara... Jo amb una trentena de casos ne tindria prou per a
experimentar les virtuts del meu preparat.
-Home, no s'amoini; seguexi l'antic.
-Sí; però com l'antic no cura...
-Al menos tranquilitza la consciència. _¡Nada, nada!_ dieta,
sudorífics i fregues; jo no em moc del que em varen ensenyar.