Locusta falcata. Llagosta petita. Devora pámpols y grans verts.
Himenópters (4 espécies) Polistes gallica. Vespa francesa. Devora els
rahíms, en especial els muscats.
Tentedro strigosa. La larva devora els sarments.
Vespa germanica. Vespa germánica. Devora els rahíms, en especial els
muscats.
Vespa vulgaris. Vespa vulgar. Id. id..
Lepidópters (5 espécies) Cochylis roserana. Nocturn. Dos generacións per
any: la 1a· generació devora els borróns; la 2a· devora els rahims.
Chelonia Caja. Nocturn; la larva (peluda) menja els brots.
Procris ampelophaga. La larva devora á la matinada y al vespre els
brots.
Pyralis vitana. Pirala de la Vinya. La larva (oruga de la vinya) devora
fulles, brots y rahíms. Devegades causa molts danys.
Sphinx elpenor. La larva devora la Vinya tot l'istiu.
Hemípters (2 espécies) Dactylopius vitis. Cotxinilla de la Vinya. Les
larves xuclan la sava, els brots y les fulles tendres.
Lopus sulcatus. La larva xucla la sava de la flor y del borró.
Gasterópods cargol (Varies espécies.) Devoran lo vert. En certes vinyes
han sigut devegades veritables plagues.
Heus aquí ara els amichs:
L'Ull de bou. El Cóbich. La Cotxa fumada. El Bitxach dels grossos. La
Merla. El Pinsá.
#### L'Ull de bou
L'Ull de bou es el Trogloditaes parvulus dels naturalistes; en castellá
se l'anomena el Troglodita y en francés, le Troglodite. L'Ull de bou
es la única espécie de son género existent á Europa. Se troba ademés,
segóns Brehm, al Noroest de l'Africa y en l'Asia menor. A Europa sa
área de espargiment arriba desde el Sur de la Espanya y Grécia fins al
Nort de la Rússia.
"L'Ull de bou es un dels aucells del Bon Deu" diu Toussenel; es un dels
més petits d'Europa: té 10 y ½ centímetres de llargária y pesa 7 grams.
Es remarcable per la noblesa de sos instints y familiaritat ab l'home
ensemps que per son cant. L'Ull de bou, igual que la Mallarenga y el
Pit-roig, la Merla, el Pardal y el Reyetó, se troba arreu y no emigra
com ells. La Agricultura té en el petit aucell, un dels més
indiscutibles servidors. Sempre en moviment fins en els dies més tristos
del hivern en els que el valent Pardal testimonia ab son trist piular
son malestar, el veuréu cercar en les escletxes y anfractuositats de
escorxes ó de la terra, parets y roques, l'insecte amagat. Grácies á sa
conformació llargaruda (el diámetre major de son cos es d'uns 2 y ½
centímetres), li es fácil penetrar en moltes obertures hont dificilment
cap altre aucell hi podria entrar, y aixís trobar son aliment:
l'insecte alat, les crissálides y les larves, que refugiats alli se
troban. Aixís son destruits gran nombre d'enemichs; Toussenel diu que
necessita unes 150 orugues per dia, durant la cria de sos petits.
L'esperit del aucell no desdiu. Se fa evident en els dies tristos del
hivern; cap altre cantor se fa oir. Més l'Ull de bou, quin coratge
resulta ésser realment sorprenent, canta y travalla. Cercant l'insecte
s'atura un instant... deixa sentir sa petita més alegre cansó y torna
altre cop á empendre sa marxa, content y animós. Tant sols al veure un
aucell de rampinya ó altres enemichs seus --que nombrosos deuen ésser,
diu Brehm, ja que no obstant sa fecunditat de dotze á setze ous per any
en dos covades, una á comensaments de la primavera y l'altra á
comensaments del istiu, el nombre dels Ulls de bou no aumenta--
experimenta un terror inexplicable y corre á amagarse á un dels llochs
que l'aucell té sabuts.
L'Ull de bou se troba arreu: en el bosch y en el prat, en la horta y en
la vinya, en els garroferars y oliverars. Arreu hi troba la vida. En el
bosch es ell qui penetra al interior dels arbres corcats y destrueix
gran nombre de formigues, orugues, mosques y petits escarabats. Ell es
qui pot prescindir ab el Reyetó de tot altre aliment, per poder trobar
al insecte al temps de la hivernada. Els altres aucells insectívors ó
han de emigrar ó fer us del fruyt silvestre ó de la llevor. De modo que
l'aucell may causa al agricultor ni el més petit dany. Es donchs un
aucell indiscutiblement útil sempre, y l'agricultor deu estimarlo com
un de sos més importants servidors. Es en la vinya que hi té un lloch
especial: es allí hont se desplegan ses facultats d'investigador del
insecte, de sa larva, sa crissálida ó son ou, amagats al peu del cep, en
la escorxa ó dintre el borró ó en alguna escletxa del terrer. Deuen els
viticultors respectarlo del tot; al cap del any li deu la vinya la
destrucció de millers de sos enemichs.
#### El Cóbich
El Cóbich anomenat també Cóbit, es el Saxicola stapazina dels
naturalistes.
¡Quín preuat aucell pera la vinya es el Cóbich! Tots els insectes,
exceptuant tan sols els escarabats grossos y mitjáns, son devorats
ávidament pel aucell: escarabats petits, llagostes, burinots,
papallones, mosques y larves de tota mena que sobre el cep ó sobre el
terrer de la vinya se troban; tot li agrada. Posat al aguayt sobre un
marge ó un turonet, en moviment sempre, á tots cantóns gira ses mirades
pera descubrir l'insecte y á ell s'hi adressa d'una embestida rápida,
volant ó corrent.
Més encara no havém presentat al aucell. Es una de les set espécies del
género anomenats pels naturalistes Saxicola, per son modo de viure
solitari en els llochs més ó menys espadats ó pedregós. Es la espécie
més abundant al Sur de la Europa. Totes les demés espécies existeixen
més ó menys á Catalunya; més es el Saxicola stapazina la que se troba
regularment en les vinyes.
El Cóbich es un aucell de 15 centímetres de llargária. Lo negre, blanch
y moreno están distribuits per váries parts de son cos; els peus, cames
y bech son negres. El bech del género Saxicola es el més robust de tots
els dels géneros que composan la gran tribu dels Bechs-fins, á la que
pertany el Cóbich. Aixó fa que pugui fer la cassa de molts insectes,
escarabats, llagostes, etc., que altres Bech-fins, encara que siguin de
sá grandária, no poden fer. En un sol aucell, donchs, hi ha l'enemich
de tots els insectes. Més als que tenen por á la Merla, al Tort, y fins
al Rossinyol, per creure que fan gran mal al rahím, els hi dirém qu'el
Cóbich s'ha observat no agradarli, estimantse sempre més que res més
l'insecte, enemich de la Vinya.
¡Es un valent, un actiu aucell el Cóbich! El veuréu sempre, com deyam,
en un lloch alterós, sobre una bardissa, marge ó turonet, estar sempre
movent son cap, sa qua, sos costats. Es que vigila... vigila sempre, á
la dreta, á la esquerra, de front, se gira examinant tots els indrets
y... ha vist allí baix un escarabat, una llagosta... d'una volada l'ha
atrapat, el devora y s'entorna á son punt d'aguayt. Diu J. Barrera:
"Si aquest aucell abundés, tindriam provablement les cullites dels
rahíms assegurades del corch y del escarabató."
Respecteu, donchs, al Cóbich, al destruhidor de tants y tants dels
enemichs de vostres ceps.
#### La Cotxa fumada
La Cotxa fumada es el Ruticilla tithys dels naturalistes; en castellá
s'anomena el Ruiseñor de paredes y en francés le Rouge queue de
murailles.
La Cotxa fumada es un dels aucells més abundants y coneguts de tothóm.
S'el troba en tota la Europa, gran part del Asia y una part no petita
del Africa. Desde les petites eminencies voreres al mar, fins á alsáries
de 3.000 metres (al istiu), el valent aucell hi es. En nostre Pirinéu,
el senyor Vayreda, naturalista català, ha trobat son niu á 2.600 metres.
Es al Sur de la Espanya y Nort del Africa hont se troba la Cotxa fumada
ab abundor al hivern, y en la regió de la Vinya catalana hi té durant la
Primavera é Istiu sa part de travall en la defensa de la mateixa contra
l' insecte volador.
Es la Cotxa fumada un aucell de 15 centímetres, llarga qua y ales més
que mitjanes. Son bech es menys robust qu'el del Cóbich. Es la Cotxa
fumada un de nostres aucells més matiners y un dels que més tart se'n
van á joch. Sobre les enlayrades torres y campanars de les Catedrals é
Iglesies, á aquella alsária propensa al rodament de cap, hont cap aucell
--si no es el Falsiot ó la Oliba-- s'atreveix á viuri, ell hi té son
estatxe.
Es ab el Sit d'istiu (V. la Horta) que la Cotxa hi té semblansa per la
manera de cassar el dípter. Col·locat sobre un punt enlayrat (torre,
turó ó arbre), s'adressa volant al insecte. Ademés: més volador qu'el
Sit d'istiu, evoluciona en el ayre; puja y baixa, en ratlla dreta ó
undulada; se posa á terra, més no hi camina: hi toca un instant y torna
á volar. S'acomoda per tot: en la ciutat com en la montanya; al nivell
del mar com en les grans alsáries com hem dit de 3.000 metres, hont
l'arbre ja no hi té la vida; aprop de les neus perpétues: el valent
aucell s'hi troba. Sa familiaritat y son coratge están demostrats ab
els següents cassos. El primer, esmentat per varis ornitólechs, es de
que una parella de Cotxes fumades feren llur niu durant sis anys seguits
en una locomotora de ferro-carril. ¡El soroll, la trepidació ó el calor,
res els hi feya als valents aucells!
El segón, el conta Toussenel com sapiguentho per un seu amich que ho
presenciá en sa mateixa casa. Una bomba funcioná en un jardí durant vint
anys, sense qu'el cos de la mateixa tingués que ser desmontat. Durant
aquests anys, váries generacións de cotxes feren el niu en la caixa de
fusta que contenia el cos de la bomba. Més vingué un dia en que aquesta
tingué que ser desmontada del tot pera ferhi un adop: allavors se vejé
que les cotxes hi tenian niu, les quals cotxes foren tretes de la casa
que ocupavan per dret d'herencia. Després de fet el travall en la
bomba, els aucells no tornaren á la mateixa. Més passats tres anys,
altre cop vingueren á llur antich lloch, portats de son amor al mateix.
¿Els hi durá, durant els tres anys, l'enfado, ó els necessitaren pera
convéncerse que podian tornarhi ab tota confiansa? Difícil es saberho:
més el fet es que tornaren á ocupar el lloch de que se'ls habia tret á
causa del adop esmentat.
Es la Cotxa fumada digne del respecte y consideració de tothóm.
L'agricultor --y en el cas present el viticultor-- li deu la
destrucció de gran nombre d'insectes voladors: papallones, mosques y
altres, que darian naixensa á les larves enemigues de fulles, sarments y
fruyt.
#### El Bitxach dels grossos
El Bitxach dels grossos, conegut també per el Vinyater y la Cotxa de cap
blanch, es anomenat en castellá el Caudirrojo y en francés le Rossignol
de murailles. Es una de les quatre espécies del género Ruticilla
conegudes á Europa, del que forma part la Cotxa fumada que acabém de
veure. Com ella, es utilíssim á la vinya pel gran consúm que fá
d'insectes.
Té el Bitxach una talla de 15 centímetres escassos. Son pit es de color
de rovell, sa gorja negra, son front blanch, sa esquena grisa y sa qua
roja. El color d'aquesta es lo que ha dat el nom á les quatre espécies
compreses en el género Ruticilla. El Bitxach dels grossos viu, durant la
primavera é istiu, en quasi tota la Europa y en una gran part del Asia.
A la vinguda de la tardor, se traslada á les regións més calentes y son
en gran nombre els Bitxachs grossos que passan l'estret pera hivernar
al Nort del Africa. Asegura Brehm qu'el Bitxach dels grossos va més
enllá que la espécie anterior ó sigui la Cotxa fumada; en cambi no es
tant amiga dels boscos de les regions altes. Fa son niu dintre la soca
d'un arbre, molt sovint en la esquerda de una paret; quasi may en les
anfractuositats del terrer. Fa dos covades de 5 á 8 ous cada una: la
primera á comensaments de la primavera y l'altra á les darreries de la
mateixa.
El Bitxach dels grossos fa á les vinyes un servey semblant al de la
Cotxa fumada. Deu ésser, donchs, del tot respectat.
#### La Merla
La Merla, en castellá el Mirlo y en francés le Merle, es el Merula
vulgaris dels naturalistes.
La Merla --que viu en la bardissa, l'arbre ramut ó el gran arbust--
durant el dia ronda cercant son aliment, sens que s'allunyi molt dels
arbrats ó de la Horta (V. la Horta.) En la costa de llevant, hont les
hortes acostuman á estar barrejades ab les vinyes, hauréu vist á la
Merla moltes vegades, venir á la vinya pera cassar el cargol, la
llagosta, la oruga ó l'escarabat. Com que es gran y de constitució
robusta necessita menjar molt. Es el cargol son plat escullit: el cargol
que existeix devegades ab abundor en el preuat conreu y que ocasiona
danys no petits ab la destrossa dels pámpols y brots tendres. Més... si
la Merla va á la vinya, dirá algú, se menjará els rahíms, y encara hi
perdrém! No; res de perdrehi ab la presencia del aucell; perque si be es
veritat qu'ell es aymant del rahím quan es madur, el perjudici d'unes
quantes dotzenes de grans del cep no es més que una part petita en
comparansa ab el benefici causat per la desaparició dels enemichs, que
demanarian als ceps un sacrifici cinquanta vegades més gran.
Doném al aucell gustosos la petita part de la cullita, el petit regalo
que mereix qui tot l'any de sol á sol travalla en profit nostre, fent
la guerra á les llagostes, als cargols, als escarabats y á les orugues.
Donemli al terme de sa campanya d'istiu contra l'insecte y comensament
de sa hivernal temporada, el regalo en pago de son travall.
#### El Pinsá
El Pinsá, en castellá el Pinzón y en francés le Pinson, es el Fringilla
coelebs dels naturalistes.
Quan en la segona quinzena d'Octubre la tardor ha entrat de ple sobre
nostres camps, vinyes y conreus, arriban en gran nombre de tota la
Europa central, en colles més ó menys nutrides, els aucells entusiastes
cantors y bons amichs del agricultor: els pinsáns. Allavors á son pas
per nostres planes per hont marxen envers llurs encontrades hivernals
(les váries terres de la Península Ibérica) son deturats pels traydors
cassadors; y ó bé van á ésser part de paladars aviciats ó son destinats
á ésser venuts en les parades dels aucellayres al interior de las grans
ciutats ó viles populoses, com á cantors esclaus de les cases. Es que
allavores el Pinsá, faltat de la alegria de la Primavera, quan la
sortida á darrers de Febrer, vola ó fa sa ruta arran de terra en lloch
de ferla á certa alsária, y el cassador, á qui res se li endona la falta
que al agricultor li fará l'aucell, l'agafa á millers. El Pinsá, com
deyam, es de natural decidit y travallador. Fa dos covades al any; més
no es en nostre pais hont passa la época de sos amors: Fransa, Alemanya,
Suissa y el Nort de la Itália: es dir, el centre d'Europa es sa
veritable pátria, hont passa l'alegre temporada del any. No vol dir que
á Catalunya y en la regió alta no s'hi quedin alguns centenars de
parelles; més la excepció no es la regla. El Pinsá no viu en les terres
del Nort de la Europa: en son lloch s'hi troba la espécie anomenada
Fringilla montifringilla. Es l'altre de les dos espécies que del género
Pinsá se coneixen á Europa.
El género Pinsá, Fringilla dels naturalistes com hem dit, es un dels que
entran á formar part de la tribu dels Bech-groixuts, anomenada aixís per
estar les espécies en ella compreses dotades de bechs robustos ab els
quals els hi es fácil trossejar els grans y les llevors de tota mena.
D'aquesta tribu forman part el Pardal, el Verdúm, la Cadernera, el
Dur-bech y altres y altres. Generalment se creu que l'aucell granívor
es perjudicial á la Agricultura, quan sempre, fins donada la espécie més
desfavorable, el benefici qu'ens reporta (considerant el total periode
de sa vida y la espécie en general, no en cassos especials de lloch y
temps) es superior al dany. L'aucell granívor, es veritat, menja el gra
ab afició y ens perjudica en un tant per cent que s'acostuma á creure
més gran del veritable; més per aquells quants dies en qu'el gra es
madur, el mateix aucell ha de cassar la oruga, la llagosta y altres
insectes pera darlos á sos petits y aixó ho fa al menys per espay d'un
mes, considerant dos cries al any. Aixó no's té en compte al parlar del
granívor, com tampoch se diu que durant l'hivern el mateix aucell fa la
guerra á les llevors de herbotes y de plantes silvestres, estalviant
feyna al conreador y afavorint als vegetals productors.
## V La horta
La Horta es un conreu de altíssima importancia, casi bé imprescindible
pera la alimentació del home. L'arbre fruyter, les llegúms y les
verdures --basa de la alimentació vegetal que entra á formar part del
regim del home en nostres climes-- son lo que constitueixen com tothóm
sap, la producció de la horta de Catalunya.
Horteu un tros de terra: desseguida veuréu en la superfície de la
mateixa els cargols y cargoles; en les verdures, en els llegúms, en els
fruyters: escarabats, grills, orugues, formigues, mosques, pugóns,
cotxinilles y altres en gran nombre. Es l'exercit destruhidor que atent
á sa missió, ha invadit vostra propietat.
Deixats lliures aquests petits sers, constituits en veritables legións
algúns d'ells, en sa obra de destrucció de les plantes: aumentant en
nombre, acabarian ab elles. Més contra aquesta forsa hi ha altra forsa:
la forsa destruhidora d'aquests petits sers, representada pels aucells
que's veurán. Ells vindrán á vostra horta, atrets per l'element
insecte y molusch que representa son medi de viure, y se dedicarán com
qui fa per la vida á sa eliminació.
La acció del insecte destruhidor es reduhida pels defensors á certs
termes, els termes que representa sa missió, benefactora també: á la
petita eliminació del vegetal; perque éssent menor el nombre dels fruyts
y del brancatge, de les fulles, etc., resultin més robustos els
restants. Petita acció que altres agents com el vent, per exemple,
exerceixen al eliminar la flor.
L'arbre fruyter té els seus enemichs. Els uns venen á destruhir sos
brots, com la oruga de la Falena yemala; altres ses flors, com els
escarabats anomenats Cetonies; altres posan llurs ous, com les
papallones --pirales y noctueles-- en el tendre fruyt, y al seu
interior s'hi desenrotlla la larva devoradora; altres viuen en
veritables legións sobre ses branques y fulles, xuclant la sava; altres
cargolan ses fulles pera la posta, y, al náixer, l'insecte devora les
esmentades fulles, com les orugues de les pirales cargoladores
(papallones). Altres papallones, les nocturnes, van á posar llurs ous á
la nit en váries plantes.
Les verdures tenen nombrosos contraris. Els uns atacan llurs arrels, com
la formiga groga y el pugó de les arrels; altres devoran el tronch,
altres les fulles. Els naps, les cebes, els pésols, fasols y faves tenen
també llurs enemichs especials, y son també atacats per altres que
atacan á tota classe de llegúms y verdures.
Els farratges, les meloneres y carabasseres se veuen atacades pels
llimachs, la cargola y el cargol.
Més contra aquests enemichs de la planta hi han altres amichs, que
s'encarregan de defensarla. Aném á veure, donchs, els aucells servidors
de la Horta, als quals deu l'hortolá el respecte y consideració degudes
als que venen á reportarli veritables beneficis, casi sens demanarli en
pago res més que respecte y consideració. Més aváns de darlos á
conéixer, presentém el quadro dels enemichs de la Horta, pera apreciar
el servey qu'els defensors fan.
Heusel aquí:
Coleópters (23 espécies) Anthonomus pomorum. Destrueix les flors de les
pruneres.
Anthonomus pyri. Destrueix les flors de la perera.
Baridius cuprirostris. La larva sobre les cruciferes.
Baridius chlorizans. Sobre la col.
Bruchus pisi. Devora els pésols.
Bruchus rufimanus. Devora les faves.
Cassida viridis. La larva devora les escarxofes.
Cassida nebulosa. Devora les fulles de remolatxes y rabes.
Cetonia afinis. Destrueix les flors de varis fruyters.
Centorhynchus sulcicollis. Sobre váries llegúms y verdures.
Centorhynchus assimilis. Id. id..
Crioceris asparagi. Sobre els tronchs dels espárrechs.
Crioceris duodecim. Sobre els espárrechs.
Gastrophysa raphani. Sobre les fulles de váries verdures.
Molytes coronatus. Devora arrels y tubercles.
Phyllotreta nemorum. Devora les fulles de les cols.
Phyllotreta nigripes. Sobre els naps y rabes.
Phyllotreta punctuata. Sobre les crucíferes.
Phyllotreta brassicoe. Sobre les cols.
Phyllotreta flexuosa. Sobre les cols.
Rhynchites bacchis. Devora les flors de les pomeres y pereres.
Rhynchites conicus. Devora els borróns dels arbres fruyters.
Sitones lineatus. Devora els planters de pésols.
Ortópters Grillotalpa vulgaris. Cadell. Construeix galeries
subterránees, deixant al ayre les arrels.
Himenópters (2 espécies) Athalia de les fulles del rabe. Devora les
fulles dels rabes y de les remolatxes.
Formica flava. Formiga groga. Devora les arrels dels escarxofers.
Lepidópters (15 espécies) Attacus pavonia. La larva devora les fulles de
varis fruyters.
Attacus minor. Id. id..
Carpocapsa funebrana. Pirala de la prunera. La larva devora el fruyt.
Carpocapsa pomonella. Pirala de la pomera. Devora son fruyt.
Chematobia brumata. La larva devora els borróns de les pomeres y de les
pereres.
Grapholita dorsana. La larva devora els grans dels pésols.
Hadena oleracea. Noctuela de la Horta. La larva devora pésols, faves y
espinachs.
Hadena brassicoe. Noctuela de la col. La larva devora les fulles y els
tronchs de les cols y els tronchs dels fruyters.
Iponomenta malinella. Corch de la pomera. La larva sobre la pomera.
Penthyna pruniana. La larva devora les pruneres, els cirerers, etc..
Pieris brassicae. La larva sobre les cols.
Pieris rapae. Devora rabes, naps, creixens y enciáms.
Polia dysodea. Devora els enciáms.
Plusia gamma. La larva sobre llegúms, espinachs, etc..
Triphena pronuba. Noctuela núvia. Devora els enciáms.
Hemípters (21 espécies) Aphis Cerasi. Pugó del cirerer. Negre; sobre les
fulles.
Aphis pruni. Pugó de la prunera. Verdós.
Aphis laniger. Pugó llanós. Sobre varis fruyters.
Aphis persicae. Pugó del presseguer. Negre-verdós.
Aphis amigdali. Pugó del ametller. Vert bonich.
Aphís pyri. Pugó de la perera. Negre.
Aphis mali. Pugó de la pomera. Vert blanquinós.
Aphis brassicae. Pugó de les crucíferes. Vert y negre.
Aphis rapoe. Pugó del rabe.
Aphis fava. Pugó de les faveres. Sobre les fulles y tronchs.
Aphis radicum. Pugó de les arrels. Sobre arrels escarxofers.
Ceroplastes rusci. Cotxinilla de la figuera. Cendrós.
Dactylopius citri. Cotxinilla del poncemer. Moreno rogench.
Eurydema oleraceum. Sobre les fulles de les cols y altres verdures.
Eurydema ornatum. Roig y negre; abundant sobre les cols.
Lecanium persicae. Cotxinilla del presseguer. Moreno.
Lecanium amigdali. Cotxinilla del ametller. Moreno.
Lecanium hesperidum. Cotxinilla del taronjer. Moreno.
Psylla rubra. Psilla de la perera. Moreno. Devora les fulles de la
perera.
Psylla aurantiaca. Id. id..
Tyngis pyri. Forada les fulles de la perera.
Dípters (10 espécies) Anthomya brassicae. Mosca del nap. La larva forada
els tronxos de les cols.
Anthomya furcata. Mosca de les llegúms. La larva devora les cebes.
Anthomya radicum. Mosca dels rabes. La larva devora els rabes.
Anthomya conformis. Mosca de la remolatxa. La larva forada les fulles.
Anthomya lactuoe. Mosca del enciám. La larva devora les granes.
Cephus compressus. Pica brots. La larva dintre les branques tendres de
varis arbres.
Cecydomia nigra. Cecidomia de les peres. La larva devora el fruyt.
Ceratitis hispanica. Mosca de la taronja. La larva (blanca) devora el
fruyt.
Hortalis cerasi. Mosca de la cirera. La larva (blanca) devora el fruyt.
Platipara dels espárrechs. Devora les tijes.
Gasterópods Bulimus decollatus. cargola. Devora lo vert.
Helix Hortensis. cargol de jardí. Devora lo vert.
Llimach. Váries espécies. Id. id..
Un conjunt d'unes 75 espécies.
Contra aquest exércit enemich hi ha la següent colla d'amichs defensors
de les plantes.
La Merla. El Xerroviu. El Pit-roig. La Aureneta de Xemeneya. La Aureneta
de Finestra. El Sit d'istiu. El Rossinyol. El Tayarol de cap negre. El
Bregadell ó Rossinyol bort. La Busqueta rossinyolenca.
Els uns, com la Merla y el Xerroviu, s'hi troban tot l'any; els
altres, com el Rossinyol, la Aureneta, etc., sols hi passan una
temporada. Ademés, s'hi troba formant part entre els primers el Pardal,
l'aborrer Pardal, el modest é infadigable obrer quins beneficis en res
se tenen, y quines malifetes s'han portat á la exageració més
extremada. Ell es pot ésser un dels obrers més importants de la Horta;
més ens reservém sa história pera més endavant (V. Tots els conreus) com
agent cosmopolita que es, travallant sobre els camps, vinyes, hortes y
per tot arreu hont el vegetal se troba.
#### La Merla