XII

-No t'he volgut dir res fins que la cosa fos certa del tot. Ara

ja està fet. Sàpigues que el teu espòs ha estat elegit degà del

Col·legi de Procuradors.

-De debò?

-Aquest vespre ho portaran tots els diaris.

-Et felicito. Ja que tens una professió tan secundària, almenys

que hi figuris en primer terme.

-Pots ben creure que m'he bellugat per tu.

-Gràcies, home.

-És una honor ben apreciable, la que m'han concedit els meus

confrares. Has de pensar i creure que degans de quaranta cinc

anys se n'han vistos pocs.

-Tu només has estat una mica tardà en matèria matrimonial.

-Te'n rius? Més de quatre procuradores estaran prenent una

enrabiada forta.

-Vols dir que sóc envejada: oi?

-No ho dubtis.

-Vejam, informa'm un poc de les teves atribucions: que sàpiga ben

bé quina mena de personatge és el meu marit.

-Doncs, mira: jo, com a degà, presideixo la Junta Directiva; sóc

el representant del Col·legi en tots els actes i contractes; en

la festa anyal sec en lloc preferent...

-Bé, totes aquestes funcions són massa ensopides: caldrà que els

donis algun relleu.

-Pensa, Adelaida, que degà del Col·legi de Procuradors no és

president del Consell de Ministres.

-Ja ho sé, Llucià; no em creguis tan ximple. De tota manera, dins

de certs límits, l'home fa el càrrec.

-Tinc els meus projectes. Coneixes la roba que usem en els

judicis?

-Oh! sí! Quina cosa més trista! Aquella capeta que us resta sobre

el genoll acaba de proclamar la insignificància de l'ofici. Si la

portessis per casa no et respectaria gens.

-Tracto precisament de suprimir-la aquesta capeta. La meva

preocupació de degà serà substituir-la per una vestimenta més

noble. Fins vull fer gestions perquè se'ns reconegui el dret

d'usar un uniforme amb espasí. No sé per quins set sous no hem de

fruir el mateix privilegi que els enginyers de camins i el cos de

Correus. Un espasí al costat ens dignificaria. I àdhuc té

tradició entre la gent de cúria. He fet atmosfera entre els

companys, i sé que totes aquestes millores, encara que es

refereixen a l'exterior de la professió, apassionen força.

-Tot això em sembla molt bé: ara només cal que no facis algun

paper ridícul.

L'Abrandament · 第 18 / 32 题