AQUÍ TROBAREN UN BOSC D'ARBRES QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA
TERRA, SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI.
Tan tost com hagueren passada la mar transparent, al cap dels vuit
dies, l'abad cantà una missa. I encara navegaren tres jorns més; i
al cap d'aquells tres jorns, trobaren una illa on era un bosc de
plantes molt amargants, gentil de veure, i molt fullat, i molt
florit i molt fruitat de diverses fruites, de les quals unes eren
grenyals encara i àcides, i les altres eren madures i mengívoles.
I aquest bosc tenia aital virtut, ço és, que al mati, tan aviat com
el sol eixia, sortien els arbres de la terra i a poc a poc anaven
creixent, amunt, amunt, fins a hora de nona. En aquell punt, els
dits arbres, mantenien, esbandida a la llum i a l'amorosa voluptat
del sol, llur cabellera; flonja, estarrufats i drets, sota el sol
vertical ni pujant ni davallant, ni enclinant-se ni decantant-se a
cap banda, consemblants tots ells en fulla i en flor i encara en
fruit. I tan tost com el sol començava a tombar-se cap a Ponent,
començaven també els arbres a enclinar-se cap a la terra, a poc a
poc, seguint el curs del sol, el qual quan era desaparegut en la
immensa gola vermella de l'occident, així mateix els arbres,
ullpresos de la rossor del sol, ja eren desapareguts sota terra. I
és de saber que mentre el sol va sota terra, els arbres hi van
també; i la terra no en roman clivellada del soterrament d'aquells
arbres, sinó closa com si res n'hagués eixit. Oi més, tota aquella
illa és poblada d'herbes belles de veure, i ben olents. I en un
altre indret de la dita illa hi ha arbres molt gentils i de color
varia. I en el cimal de cascun arbre rumbeja un manyoc de fruites,
rodones i llises, d'una color meravellosa d'ésser vista. I eren set
aquells arbres en redol, i eren parlants. I llur parlar sonava suau
i cantant com un cloquer amb set clotxes. I allà prop hi havia set
muntanyes i cascuna era de metall diferent; i hi havia set fontanes
i de cascuna d'elles eixia un rierol, i l'un rierol era d'aigua, i
l'altre era de vi, i el terç era de sang, i el quart d'oli, i el
cinqué de llet i l'altre de mel, i l'altre finalment era de baume.