AQUÍ ARRIBAREN A UNA ILLA ON S'ATURAREN TRES MESOS PER CAUSA DE
TEMPS CONTRARIÓS.
Navega navegaràs, un jorn varen veure una illa, molt llunyana encara
d'ells i molt plena d'arbredes, bella de verdor com una maragda, i
gran. I quan s'acostaren a la costa i en terra hagueren desembarcat,
veieren la terça part de l'alimanya marina, morta per aquell llampec
de foc que fulminà per la boca, l'altra bèstia, menor que ella,
venguda en auxili dels monjos temorosos de la part de l'occident, al
conjur de l'oració de Sant Brandan. El qual els va dir: -¿Veis,
fills, un bocí de la bèstia marina qui us volia devorar? Vosaltres
sereu qui la devorareu a ella. A Déu plau que sia així, que per açò
la mar a terra l'ha gitada. Sapiàu que tendreu que romandre llarg
temps en aquesta illa. I ço serà per causa de temps contrariós que
aviat se torbarà. I us dic que tregueu, més terra endins, la nostra
nau i que cerqueu un lloc on atendarem, esperant la bonança que
retorni.- Els monjos li digueren: -¿En qual manera, nosaltres podrem
viure ni com podrem cuinar res, si no tenim aigua, i en aquesta illa
no hi sabem cap font?- I l'abad els diu: -No us vullau queixar de
res: ¿Creis que és cosa més difícil de fer a Déu donar-vos de beure
que de menjar? Així com us ha donat menjar us donarà beure. Anau
trescant per la illa, sempre cap a migjorn i trobareu una font clara
de bona aigua, i herba al entorn i arrels mengívoles. Preniu-ne a
bastament, tant com menester us sia, però no pus.- I se n'anaren els
monjos per allà on l'abad els havia dit, i trobaren-ho així com
l'abad els havia dit. Aquella nit mateixa el temps se torbà d'aigua
i de vent-pluig i de soroll i tro d'onades vastes. Tres mesos, i
encara més, durà la maltempsada, i passats aquells tres mesos, el
sant abad digué a sos monjos: -Demà farà un bell temps, i també demà
passat i l'altre dia; i serà la mar tan calma que podrem navegar en
segurança, ontocom ens plaurà.- Tal com ho havia dit, aixímateix fou
veritat. D'on, passats tres mesos i quatre dies, el sant donà ordre
de carregar el bastiment de coses de menjar i d'aigua de beure; i
per ell, féu provisió d'herbes i d'arrels, per ço com, d'ençà que
fou ordenat prevere, no volgué menjar ni carn ni peix ni aucell. Ben
estibada la nau de vitualles, alçaren vela i aquesta vegada
prengueren el camí del Septentrió.