I s'esdevingué que navegant un dia a la bona de Déu els va aparèixer
una gran bèstia marina, molt estranya de veure; un broll alt
d'escuma sortia-li de la boca; i com fos que ella corria fort,
l'aigua feia gran moviment; i semblava que anàs de dret a ells per
engolir-los. Havent els monjos vist aquesta bèstia tan espaventable
i tan gran, la qual venia cap dret a ells, amb l'esgarrifosa boca
oberta, demostrant que els volia devorar, hagueren gran por i
començaren a cridar fort i a dir: -Siau-nos ajudable, o Déu, i
feis-nos escàpols d'aquesta bèstia mala, que no'ns pugui devorar!-
Sant Brandan els confortà i els va dir: -Homs de poca fe, no hajau
temor. Déu, qui és el nostre auxiliador, ens farà lliures d'aquesta
bèstia i encara de molts altres perills.- En tant, la bèstia s'anava
acostant i grans ondes bullien a son entorn, mogudes per l'ímpetu de
l'envestida i de la vasta mole semovent. Tan gran era l'oneig que la
nau en perillava. I més els monjos cridaven i major temença
n'havien. L'abad Sant Brandan se posà en oració devotament i orà
així: -Mossenyer Jesucrist qui els vostres amics no abandonau si a
vós acorren amb fermesa inderrocable de fe, humilment us prec que
deslliureu als vostres servents d'aquesta nau, així com deslliuràreu
Noè del diluvi de l'aigua, i deslliuràreu el frèvol David, pastor
bru i magrissó, com un grill del camp, de la mà enorme del gegant
Golias, i deslliuràreu Jonàs del ventre de la balena, i deslliuràreu
el ros fadrí Daniel de la fam i de les blanques dents terribles dels
lleons de l'espluga, i deslliuràreu Joseph de l'enveja de sos
germans i Moisès de la rapacitat violenta de Faraó, i encara la
vostra santa verge Tecla, dels tres turments atrocíssims
deslliuràreu.- Quan Sant Brandan hagué finada aquesta oració, fou
vista venir de la banda de l'occident una altra grossa bèstia, menor
sí, però no menys ferotge que aquella, la qual passà ben prop de la
nau, empero no la tocà, i anà al encontre de la primera bèstia i
l'escometé ardidament i va fer amb ella una forta brega i dura. I a
la fi, aquesta bèstia, la qual darrerament era venguda, gità per
la boca una gran flama de foc; i amb la ígnea violència d'aquesta
flama, occí l'altra bèstia, la qual en tres peces fou partida i
esberlada. I tot seguit, la bèstia qui vencé en la baralla
monstruosa, s'allunyà vers la mateixa partida d'occident, per on era
venguda. I Sant Brandan digué als monjos meravellats: -Vera cosa és
que gran temor tenguéreu; més, ¿que us ne apar de ço que Déu us ha
deixat veure? Escàpols sou del imminent perill i venjats d'aquella
bèstia que us volia devorar. Gran és i copiosa la misericòrdia del
Senyor, el qual per tots temps gloriejat sia i beneït.