AQUÍ ELS NAVEGANTS CELEBRAREN LA FESTA DE «CAENA DOMINI», ÇO ÉS
SABER, EL DIJOUS SANT.
Encara s'esdevingué que anant la nau incertament, per ci, per llà,
els monjos embarcats columbraren, llunyana, una illa, i començaren
de fer ruta vers aquella illa. Un bon vent propici els empenyia de
tal manera, que els rems, alicaiguts, no res tenien de fer-hi; i la
nau ben aviat fou entrada en port. Per manament de l'abad, tots els
navegants eixiren de la nau i saltaren a terra. I ell començà
d'explorar la illa ignota. Trobà molts flums d'aigua clara i
pleníssima i abundosos de peix; trobà belles fonts intactes, netes
de llim, amb una cançó rodoladora de cristall; no hi bevia cap
aucell, ni hi queia a giravolts i groguejant cap fulla. La illa li
plagué, i retornant a sos monjos, ordenà que allí restassin per
celebrar-hi l'ofici i cantar-hi la missa i participar de la sagrada
comunió, per ço com era el jorn de Dijous Sant. I així fou fet, i
fou-hi feta així mateix la Cena. Hi romangueren fins al Dissabte
Sant. Vagant per la illa, el sant abad trobà grans ramats d'ovelles,
blanques com la neu i grosses a tall de bous, qui pasturant
vagabundejaven. Cridà sos monjos el sant abad i comanà que per
menjar n'agafessen només d'una; i, atresí que prenguessen un anyell
per beneir. Tot ho tenia aparellat per solemniejar místicament la
Pasqua, que era l'endemà, quan li aparegué un home portant una gran
panera de pa, cuit sota la cendra, com aquell pa profètic de la
vídua Thabita qui retornà la vigoria al profeta defallent i cansat;
i posà'l devotament, com si fos una hòstia, als peus de Sant
Brandan. Ell així mateix tres voltes s'inclinà fins a terra i tres
voltes l'adorà i obrí la boca a paraules de semblant devoció: -O
margarida de Déu, d'on m'és venguda aquesta mercè, que jo meresqués
compartir amb un servent de Déu gloriós, en dia tan sant, el meu
pobre pa, pastat per mes pròpies mans, i regat amb la suor de mon
front servil?- Prengué'l per les mans el sant abad, i l'alçà de
terra i li donà pau, i li va dir: -Bell fill, sies lo benvengut!
Sàpies que Nostre Senyor Jesucrist, per merçè misericordiosa,
endreçà aquí ma vela errant i vaga, per celebrar-hi el jorn festival
de la Pasqua, qui és el de la seva Santa Resurrecció.- Aquell home
respongué: -Pare Sant, vosaltres sereu aquí avui i fareu tot ço que
haveu a fer el Dissabte Sant, qui és avui; però demà sereu, a temps,
a aquella altra illa que allà es mostra; i allà sojornareu i
cantareu la santa missa i direu les altres hores. Plau a Déu que tot
ço sia fet en aquella altra illa, i no en aquesta.- Ço digué l'home
de Déu. El sant abad ordenà que fossen meses en la nau totes coses,
per ésser demà, a temps, a la dita illa. Com fos que la nau era ben
estibada de càrrec, encara l'home afegí: -Anau en nom de Déu, i no
passeu ànsia de res que us puga mancar. Passada la vuitena, jo us
trametré tot ço que mester haureu per menjar i per beure i ço que us
trameta, fins a l'altra Pasqua us durarà.- Sant Brandan digué: -¿I
com saps tu que nosaltres restarem allà fins passats els vuit dies?
L'home feu de resposta: -Anit, de bona hora sereu en aquella illa
que pròxima veis i us hi estareu demà fins a hora de sexta. I
després transfretareu a una altra illa, no gaire lluny d'aquella,
cap a la banda del ponent, que hom anomena _el paradís de les aus
blanques_. I allà romandreu fins a la vuitada de Cincogesma.-
Llavors el sant abad demana-li de noves de les ovelles, i com així
eren tan grans i tan blanques i tantes. I l'home de Déu li digué: -A
saber haveu que en aquesta illa hi ha bones herbes i rou abundós,
plè de manà; i l'aire és temperat i és bo i les ovelles vaguen a
lloure. I ningú no les muny, quan els anyells se'n desmamen; ni hi
ha hivern qui les fassa morir per gran fred; ni hi ha malaltia, ni
hi ha carnicers, ni hi ha llops; allà on volen, elles s'estan de nit
i de jorn; i per això són tan grans, i són tan blanques i són
tantes.