AQUÍ ELS APAREIX UN BELL JOVE AMB UN COVE DE PA I AMB UNA GERRA
D'AIGUA.
Finides les exèquies i la complanta del monjo mort i colgat en la
terra piadosa arruixada amb aigua beneita i signada per la creu,
anaren-se els monjos cap a la ribera. El darrer d'entrar-hi fou el
capdill d'aquells argonautes sants, ço és, mossenyor Sant Brandan,
al qual, ans que s'embarcàs, aparegué un donzell i digué-li aquestes
gracioses paraules: -Vulles rebre aquesta fragància de caritat,
aquesta aigua i aquest pa de les mans pobrissones d'un servent de
Déu. Sabràs que és ben llarg el viatge que us cal fer. Aquest pa i
aquesta aigua, us duraran fins al jorn festival de la Pasqua.- Rebé
Sant Brandan aquesta gràcia de caritat amb mercès molt humils. De
les mans que li havien donat el pa, volgué encara haver-ne la
benedicció. La qual rebuda, començà a navegar vers Ponent. I
dejunava cada tres jorns i cantava les set hores canonicals cascun
dia: sèptuple fruit dels llavis, septiforme lloança de Déu.