AQUÍ TROBAREN EL PEIX JASÓ I DAMUNT ELL CELEBRAREN LA FESTA DE
PASQUA.
I com hagué dit açò, prengué comiat d'ells, i tots muntaren a la nau
i començaren a navegar vers aquella illa, senyant-se i dient la
benedicció. Com foren a la illa, la nau s'aturà abans que poguessen
pendre port. Comanà Sant Brandan als monjos que sortissen de la nau
i entrassin a la mar segurament per pendre terra. Així ho feren.
I com, a son torn, Sant Brandan hi fou, agafà les cordes i estirà la
nau a port, i fortment l'amarrà. Aquesta illa era plena de
pedruscall; però no hi havia arena; i tota era terra ferma.
Escamparen-se els monjos per a l'oració i l'abad romangué en la nau.
I ell bé sabia quina illa fos aquella, però no els ho volgué dir per
tal que no cobrassin temença. A trenc de dia, comanà Sant Brandan
als preveres que es preparessin per cantar cascún una missa. Ells
compliren son manar. I com així mateix Sant Brandan hagué cantada la
seva missa dins la nau, els monjos començaren a treure fora de la
nau carn crua per a coure-la, que de l'altra illa havien duita; i
encengueren foc i posaren-hi a sobre una caldera. Quan el foc fou
abrandat i la caldera aixecà el bull, començà la illa a moure's a
manera d'una onda. Els monjos presos de paüra, corregueren a la nau
i ho deixaren tot, pregant devotament al sant abad que els donàs
socors i valença. I l'abad, amb un somrís benévol, els prengué
cascun per la mà i els entrà a la nau. I quan tots ja foren dins, i
començaren a remar, la gran illa mòbil s'anava allunyant vers
ponent, i hom veié en ella foc i un torterol de fum pàl·lid muntant
al cel. Llavors el sant abad els va dir què cosa era allò, puix Déu
en aquella nit li ho revelà, ço és, que aquella illa no era illa,
sinó el peix primer i major de tots els altres peixos de la mar, i
el més llarg, qui ha nom Jasó.