«Arran de la carretera», digué la Lluna, «hi ha un hostal, i al seu
davant mateix hi ha un gran cobert pels carros, el sostre del qual
estava a mig embardissar. Vaig mirar entremig de les bigues i, a
través del forat obert de la trapa, dins l'inconfortable espai de
més avall. Un gall d'indi dormia damunt una barra i una sella
reposava damunt una buida menjadora. Un carruatge de viatgers estava
enmig del cobert. La seva gent dormien a dins tan ben aixoplugats
com era possible, mentre els cavalls eren nodrits i abeurats, i el
cotxer estirava les cames, baldament (i ho sé de cert) hagués dormit
ben feixuc per més de mig camí. La porta de l'alcova de l'establer
era oberta, el llit estava tot revolt, i una candela gotejava damunt
el sòl. El vent geliu xiulava d'una banda a l'altra del cobert. Era
més a prop del trenc d'alba que de la mitja nit. Una colla de músics
rodamons dormien en un compartiment de l'estable. El pare i la mare,
em jugaria qualsevol cosa que somniaven en les gotes del líquid
inflamat que hi havia dins la seva ampolla, i la pàl·lida noia en
les gotes ploroses de sos ulls. Una arpa jeia a llur cap, i un gos a
llurs peus».