La Lluna no havia resplendit, si fa no fa, per espai d'una quinzena;
però en acabat vaig tornar-la a veure: s'alçà tota rodona i brillant
entre els núvols, que es movien a pleret. Pareu esment al que va
dir-me:
«He seguit una caravana d'una de les ciutats del Fezzan. Feren
parada vora el desert, al costat d'un dels salobrars. Resplendia la
plana salinosa com un llençol de glaç, i només per ci per lla la
cobrien arenes ventisses. Un dels ancians, amb una ampolla d'aigua
penjant de son cinyell, i un sac de pa sense llevat, que jeia al seu
devora, féu un quadrat en l'arena amb el seu bàcul, i hi escrigué
algunes paraules del Corà. Després d'això tota la caravana entrà
dins l'espai consagrat. Un jove mercader, fill del sol (vaig
veure-ho en sos ulls i en les belles línies de son rostre),
cavalcava pensívolament en son blanc corser estarrufat. Quí sap si
estava pensant en sa bella esposa novella? Feia només dos dies
d'ençà que un camell cobert de pells, i de xals de moltíssim preu,
portà la seva núvia encisera al voltant dels murs de la ciutat al so
de tabals i flubiols. Cantaren les dones; salves de festa foren
disparades: les més ressonants i sovintejades les disparava el
mateix nuvi. I ara... ara estava menant la caravana a través del
desert. Vaig seguir-los moltes de nits; vaig veure'ls reposar a la
vora dels pous, entre les palmeres escarransides. Enfonsaven llurs
ganivets en el sí del camell caigut, i rostien la carn vora les
brases. Mos raigs refrescaren l'arena roent; mos raigs els mostraren
les roques colgades, com a illes submergides en una mar de sorres.
No trobaren tribus enemigues a la planura sense vestigis, ni
s'alçaren tempestes, ni temperis d'arena escombraren implacablement
la caravana. A casa, la dona gentil pregava pel seu marit i pel seu
pare. «Són morts?» preguntava ella a mon disc esplendorós. Ara el
desert és al darrera llur, i aquest vespre seuen sota les palmeres
altívoles, on la grua estén les amples ales, i el pelicà les sotja a
través del brancam de la mimosa. La luxuriant garriga és, amb
menyspreu, feixugament petjada per l'elefant. Una trepa de negres
tornen del mercat, que és terra endins, endins. Les dones tenen
grans de coure entortolligats al volt de llurs testes, plenes de
rulls, i van vestides amb faldilles de blau índic. Elles menen els
bous, atuïts de càrrega i duent als lloms els infants negres ben
nus, que jeuen, tot dormint. Un negre mena amb una corda un lleó
novell que ell ha comprat. S'acosten a la caravana. El jove mercader
seu immòbil i sense dir paraula, tot pensant en la seva muller
gentil, tot somniant, en terra dels negres, en sa blanca flor de
l'altra banda del desert, aixeca son cap!...»
Un núvol passà sobre la Lluna; després un altre. No vaig sentir cap
més paraula aquell vespre.